Ja han estat publicats els tres volums que constitueixen les Memòries de Jordi Pujol, que ha redactat amb la col·laboració del periodista Manuel Cuyàs. El primer volum, que comprèn de 1930 a 1980, fou publicat el 2007; el segon, que porta el subtítol de "Temps de construir", aplega l'etapa de 1980 a 1993 i va aparèixer el 2009, i ara acaba de publicar-se el tercer volum "De la bonança a un repte nou", que explica les seves experiències del 1993 al 2011. Són tres llibres que expliquen el personatge tal com és, amb el seu caràcter i les seves prioritats. Segurament el lector trobarà que la característica més important d'aquestes Memòries és la voluntat que expressa el personatge d'entendre la globalitat de les realitats, necessitats i projectes de Catalunya. Crec que és l'element més important que transmet.
Aquesta característica no és cap sorpresa. Hi ha un text redactat per Jordi Pujol fa molts anys, entre 1964 i 1965 que porta el títol de "Construir Catalunya" i que fou difós clandestinament. Està format per breus articles; n'hi ha un que porta el títol "Els tres catalanismes" que sempre m'ha semblat que sintetitza el seu pensament polític. En aquell breu article, Pujol diu: Hi ha a Catalunya gent que creu que ens salvarem com a poble si som capaços de fer una economia potent, innovadora. N'hi ha d'altres que opinen que serà vital per a Catalunya que la seva cultura sigui creativa. I encara hi ha uns tercers que creuen que l'element decisiu està en la capacitat de crear estructures justes, amb justícia social. Després d'aquesta descripció, Pujol acabava l'article dient que l'important -i el que calia fer- era treballar per tots aquests objectius alhora i que això era justament el que necessitàvem.
Els tres llibres de Memòries de Jordi Pujol són, senzillament, la descripció d'aquesta voluntat de construir Catalunya en tots els camps. El primer és el de l'etapa de formació i d'oposició a la dictadura franquista, el segon explica els anys de governant i el tercer segueix la governació i la reflexió sobre els nous camins que cal emprendre. En aquest, Pujol explica amb detall els raonaments i les reflexions que acompanyen la seva obra de govern. Crec que les vicissituds que hi explica són útils. Especialment per als que ara tenen damunt les seves espatlles la responsabilitat dels afers col·lectius. Hi ha experiències de Pujol que hauríem d'incorporar a la cultura política per repetir els encerts i evitar els errors. D'altra banda, la lectura d'aquestes Memòries ajuda a entendre les prioritats actuals de la política catalana, són com un gran pròleg o, si es vol, com la gran experiència autonòmica que propicia altres objectius.
