Després d'enumerar les facultats i deures que comporta l'exercici de la pàtria potestat sobre els fills menors d'edat, assenyalava l'article 154 del Codi Civil en la seva redacció anterior a 2007 que els pares podran en l'exercici de la seva potestat corregir raonablement i moderadament els fills. No obstant això, a alguns il·luminats se'ls va ocórrer que aquesta raonable i moderada correcció havia de llindar gairebé amb el feixisme, de manera que, embriagats de la sobirania nacional de la qual es diuen dipositaris i en contra del més elemental sentit comú, van eliminar aquest abominable i prehistòric costum i directament van suprimir el que als seus vidriosos ulls no era sinó una clara i inadmissible abjecció per al menor corregit. Però no creguin que això va constituir cap irresponsabilitat per part dels apretadors de botons que poblen el Congrés i el Senat, doncs van tenir prou perspicàcia per deixar subsistent una facultat que -fàcil és comprovar-ho dia a dia-, utilitzen tots i cadascun dels progenitors d'aquest país: "els pares podran, en l'exercici de la seva potestat, recollir l'auxili de l'autoritat".
Tampoc es pensin que aquella supressió es va tractar d'una originalitat pàtria, doncs es va portar a terme a través de la Disposició Final 1a de la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d'adopció internacional, en l'exposició de motius de la qual es va anunciar que s'aprofitava l'evident vincle que uneix l'adopció amb la protecció dels menors per abordar la reforma -entre altres- de l'article 154 del Codi Civil donant resposta als requeriments del Comitè de Drets del Nen que havia mostrat la seva preocupació per la possibilitat que la facultat de correcció moderada que fins ara es reconeixia als pares i tutors pogués contravenir l'article 19 de la Convenció sobre els Drets del Nen de 20 de novembre de 1989. L'esmentat article al·ludeix a l'adopció de mesures legislatives, administratives, socials i educatives apropiades per protegir al nen contra tota forma de perjudici o abús físic o mental, distracció o tracte negligent, mals tractes o explotació, inclòs l'abús sexual, mentre el nen es trobi sota la custòdia dels pares.
Així que ja saben: el tal Comitè estava preocupadíssim perquè la facultat de corregir raonable i moderadament els fills que atorgava el nostre Codi Civil als pares per, precisament, exercir la pàtria potestat en benefici d'aquells, pogués convertir-se en una patent de cors per explotar-los, maltractar-los, perjudicar-los i fins i tot abusar sexualment d'ells. Encara sort que els nostres pròcers, tan moderns ells, tan europeus i tan políticament correctes han eradicat aquesta vergonya nacional del bolet al cul que situava el nostre sempre acomplexat país en nivells de violència tan elevats com els que cada dia contemplem a la banya d'Àfrica i en altres llocs sense llei ni govern.
Per fortuna, com hem vist, no ens han deixat desproveïts d'eines educatives, què va! Si vosté té problemes en l'exercici de la pàtria potestat pot, sense cap cost, recollir l'auxili de l'autoritat. Que el nen s'obstina a acostar el nas a la paella o està ficant els ditets a l'endollÉ procedeixi's de la manera següent: Parli-li en veu baixa i, educadament, indiqui-li els inconvenients derivats de la seva actitud (risc de cremada, d'electrocució, etc.). Que no es mostra convençut. No hi ha problema: informi'l (amb molt de compte) que la seva contumàcia és contrària a una cordial relació mare-fill. Si el noiet insisteix llavors caldrà aplicar-se una mica més: atreveixi's a insinuar-li que el seu entestament està incomodant (només una mica, això sí) la mare. Si tot i la progressiva escalada de fustigament al menor no aconsegueix que el mocós se'n vagi a jugar amb les seves nines (pistoles de joguina no en té, doncs fomenten l'instint criminal), llavors ja pot vostè tranquil·lament cridar els Mossos d'Esquadra, que ells resoldran el problema. Però ni se li ocorri agafar-li la maneta contra la seva voluntat amb risc d'erosionar-lo, ni estirar-lo del braç (eventual luxació de l'espatlla) ni de bon tros (vade retro!) donar-li un bolet mentre li diu "ja està bé, home, ara et quedes castigat sense televisió i sense sortir de la teva habitació". Això mai, doncs el risc de ser detingut i posat a disposició judicial és directament proporcional al volum dels plors de la criatura amant del perill (sempre hi ha veïns disposats a fer que es compleixi la llei).
Se m'ocorren aquestes reflexions després d'haver llegit que uns pares van ser detinguts a Úbeda per haver tingut la gosadia de castigar sense sortir de casa la seva filla de 16 anys durant el pont festiu del Dia d'Andalusia per alguna mala passada que hauria fet, si bé altres fonts assenyalen que el pare l'hauria tancat en un semisoterrani i presentaria un hematoma en un ull. Això últim sí que seria una cosa seriosa i exigent de mesures penals, però si la raó de detenir al pare com a autor d'un delicte de detenció il·legal i a la mare com a cooperadora és simplement no deixar sortir de casa a la nena amb els seus amics, alguna cosa grossa ens està passant com a país, i no precisament bona. I per deixar-ho clar, essent així les coses, els que podrien haver comès el delicte de detenció il·legal sobre les persones dels pares serien els agents de la Guàrdia Civil, doncs, fins i tot amb l'absurda legislació citada a la mà, el no deixar sortir la filla de casa per evitar-li un mal dolent no és sinó una concreció del mandat que als pares dirigeix l'esmentat article 154 del Codi Civil: "Vetllar per ells, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los i procurar-los una formació integral" (encara que per a això li privin de la seva ració setmanal de botelló).
