Hi ha molta gent que insisteix que abans els polítics eren molt bons i diferents. Se cita Helmut Khol per la seva capacitat de superar la vella superioritat alemanya sobre la resta d'europeus. Se cita Felipe González per posar al mapa un estat que havia sortit d'una dictadura. També s'inclou Pujol i fins i tot alguns citen Jimmy Carter o Giscard d'Estaing, que en el seu moment va ser una mena de Zapatero, però en els seus països.
Sempre he cregut que era equivocat diferenciar entre els "estadistes" d'abans i els polítics d'ara. Abans eren polítics. El d'ara no ho sabria definir. Estic entre "bombers" i "funcionaris amb maneguins" al servei de no se sap ben bé qui. L'últim en què pensen és en les persones. Els seus moviments només tenen l'objectiu que se'ls reconegui públicament i si se'ls pot dir estadistes, doncs millor. Però els estadistes necessiten de grans decisions. Pensen que retallar l'Estat de Benestar és un acte per ser recordats? Pensen que per dir "retallar és l'única alternativa" s'ha de tenir una gran habilitat política? Així, no seran mai estadistes. Per més que hi aspirin.
