El passat 31 de març, vaig tenir l'oportunitat de participar en una sessió de debat sobre cohesió, convivència i diversitat, organitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la iniciativa posada en marxa per analitzar i debatre com construir un nou pacte social a Catalunya. Hi va haver un molt interessant debat sobre les polítiques d'aplicació per consolidar un model inclusiu d'immigració i que pren com a punt de referència l'aplicació i desenvolupament del Pacte nacional per a la Immigració de Catalunya, subscrit el 2009 i que ha de ser ara objecte d'actualització.
Parlem en la nostra sessió de treball dels drets polítics, econòmics i socials, amb èmfasi sobre els primers, ja que són els que més crítiques aixequen (dret a la participació en processos electorals o adquisició de la nacionalitat espanyola, per esmentar els dos més significatius); sobre el model actual de societat en el qual s'insereix la immigració, la seva percepció per la ciutadania i com lluitar contra els discursos simplistes i que en més d'una ocasió adquireixen tints clarament racistes i xenòfobs; de com facilitar el coneixement de les llengües que es parlen en el nostre territori en tant que element que ajuda, sens dubte, a enfortir la integració i possibilita una major participació en el món polític i social; en fi, de quin ha de ser el paper de les forces polítiques, de les organitzacions sindicals, de les entitats socials, en aquesta nova etapa oberta amb els canvis econòmics i socials que han portat a una disminució important del nombre de persones immigrades a Catalunya i Espanya, al mateix temps que s'incrementa el nombre de persones que adquireixen la condició de residents de llarga durada a l'empara de la normativa vigent i amb gran part dels mateixos drets i obligacions que els ciutadans autòctons. Sense oblidar, la importància específica de la immigració femenina i la necessitat d'una major protecció per prestar bona part de les dones immigrants la seva activitat laboral en el sector de la llar familiar, on és innegable l'existència d'un alt grau d'irregularitat malgrat les recents, i segons la meva opinió positives, reformes operades a Espanya en l'àmbit laboral i de Seguretat Social per al personal al servei de la llar familiar.
En les intervencions de les persones participants, breus en el temps i intenses i interessants en els continguts, es va posar de manifest que estem davant de noves realitats del fenomen migratori, i que la crisi social emfatitza la necessitat de reforçar les polítiques d'integració si volem evitar conflictes socials com els ocorreguts recentment en alguns països europeus, i també que aquesta crisi, amb la seva seqüela d'augment de la desocupació, copeja especialment les persones immigrades, algunes de les quals amb importants problemes de subsistència.
Segons la meva opinió, podem i hem de ser molt crítics amb totes aquelles tesis que converteixen el debat sobre la immigració en pur simplisme de "bons i dolents", i que tenen moltes vegades tints racistes i xenòfobs, i en tenim exemples prou coneguts a Catalunya. Però, al mateix temps, cal fer una explicació molt clara i didàctica de quina és la realitat de la immigració i de tota la seva aportació al nostre desenvolupament econòmic i social, i intentar que les polítiques que es posin en marxa pels poders públics redundin en benefici de tota la col·lectivitat sense diferències per raó de nacionalitat. Per posar un exemple ben clar: les polítiques de lluita contra l'economia irregular han d'anar dirigides contra tots aquells que es troben al marge de la llei, i si cal posar més l'accent en un sector o un altre així ha de fer-se.
Es necessiten recursos, perdonin-me la bajanada, per a les polítiques d'integració, o dit d'una altra manera per a polítiques que reforcen la cohesió social i que interessen el conjunt de la societat, de polítiques que en el temps present, Doncs bé, sembla que aquest any 2012 no tindrem diners estatals per a les polítiques d'integració que gestionen les Comunitats Autònomes i les administracions locals. No deixa de ser trist i curiós que mentre que la Comissió d'Ocupació i Seguretat Social del Congrés dels Diputats aprovava una moció el dia 27 de març en termes favorables al manteniment d'aquest fons, el Consell de Ministres aprovés divendres 30 el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat que no dedica cap partida al fons.
Una especial atenció ha de prestar-se a l'aprenentatge del fet en altres països europeus en matèria d'integració de la ?població immigrada, i també a les propostes de la UE plasmades en l'anomenada "agenda europea per a la integració dels nacionals de tercers països". La Comissió demana que Europa adopti una actitud positiva enfront de la diversitat i que compti "amb garanties clares respecte als drets fonamentals i a la igualtat de tracte, sobre la base del respecte mutu de les diferents cultures i tradicions", i que es tingui especial atenció amb els grups més vulnerables de la població immigrada.
Finalment, acostar-se a la realitat de la immigració ha de fer-se amb especial atenció als importants canvis operats els últims anys, tant en termes de menor presència dels fluxos d'entrada com d'una major consolidació jurídica de la població immigrada en ser cada vegada més rellevant el nombre d'aquelles persones que disposen de la residència de llarga durada. Tampoc convé oblidar l'important nombre de persones que han adquirit la nacionalitat espanyola els últims anys com a conseqüència de l'aplicació de la llei de la memòria històrica. En fi, en el debat sobre les polítiques de migració circular i les polítiques de retorn, convindrà recordar que bona part de la població que ha abandonat Espanya en els últims tres anys posseeix la doble nacionalitat, i per tant podran reincorporar-se al mercat de treball espanyol en igualtat de condicions que aquells residents al nostre país.
