Aprimers dels anys 80, vaig ser testimoni personal dels aldarulls que es produïen a les Rambles barcelonines, ja fos l'11 de setembre, el 23 d'abril, un triomf del Barça o qualsevulla altra festivitat ciutadana. Un grup de joves i no tan joves -trenta o quaranta, a tot estirar- acabaven la "festa" a Canaletes fins que arribaven la Guàrdia Urbana o els Mossos, i la cosa acabava a garrotades, i amb algun mobiliari urbà i/o aparador fets malbé. I sempre un fet repetit: els violents eren els mateixos. Fins al punt que la policia ens deia als periodistes que els tenien perfectament identificats, però no podien fer-hi res, perquè no hi havia prou força legal per aturar-los. Així, sense adjectius exculpatoris. O és que ser antisistema només és destruir tot allò que hom trobi al davant? No ho són també els evasors fiscals? O els "acomiadadors" professionals?
Ara, el nombre de furients ha augmentat considerablement; la seva violència, també. Ja no es tracta d'accions d'aparença impremeditada sinó que se'ls veu ensinistrats i organitzats. I ja no són aldarulls protagonitzats només per gent dels barris marginals de Barcelona. Ara, cada cop més, totes les grans poblacions catalanes s'estan convertint en cau d'aquest tipus de delinqüència.
És evident que les mesures adoptades fins ara no han servit per eradicar els violents. Ans al contrari, els ha esperonat. S'ha d'acabar amb aquesta situació. Legalment, però amb contundència, i respectant els drets dels ciutadans. Raons, sobretot, de convivència ciutadana pacífica obliguen a protegir la gent i retornar la pau a les ciutats. Com si no hi hagués prou violència amb reformes laborals i amnisties fiscals!
