La crisi econòmica ens està obligant a repensar les bases en les quals s'assenta el nostre sistema. La crisi econòmica imposa fer reformes que fa només uns mesos eren impensables. És cert a més que tenim la sensació que les mesures que s'adopten tenen un caràcter d'urgència. Es tracta doncs d'un moment en el qual és difícil trobar temps per reflexionar pausadament sobre el que està passant i, sobretot, sobre què és el que volem aconseguir en el nostre futur.

Tinc el profund convenciment que el procés modernitzador del sistema de justícia a Espanya és una condició indispensable no només per a la recuperació econòmica, sinó també per a la refundació d'un model econòmic més inclusiu i ètic.

Avui no podem acontentar-nos amb l'afirmació que existeix una relació entre les institucions jurídiques i el desenvolupament econòmic. Sens dubte, es tracta d'una tesi amb un evident substrat teòric i un sòlid desenvolupament empíric. No hi ha dubte que unes institucions jurídiques estables i previsibles redueixen els costos de transacció en l'activitat econòmica i augmenten la confiança dels operadors econòmics en el conjunt del sistema. La importància nuclear de les institucions jurídiques es pot comprendre igualment si atenem a les conseqüències negatives que provoca un mal funcionament de l'Administració de Justícia. D'un costat, el funcionament deficient i la baixa qualitat de les institucions jurídiques donen lloc a un increment de la conflictivitat en les relacions socioeconòmiques. D'altra banda, la baixa qualitat de les institucions jurídiques es converteix en un obstacle per al funcionament eficient dels mercats, la distribució de la riquesa i el desenvolupament de la societat en el seu conjunt.

Avui l'escenari és diferent i l'exigència al legislador és més gran.

No n'hi ha prou d'incrementar la seguretat jurídica, no n'hi ha prou d'invertir més en Justícia. Les societats actuals exigeixen més eficiència, més agilitat en el sistema de justícia i més garanties en la defensa dels seus drets i interessos. Els últims anys, els esforços pressupostaris destinats a millorar l'Administració de Justícia han estat importants i no obstant això i malgrat aquest esforç, la visió negativa en l'opinió pública sobre l'Administració de Justícia és persistent. Així, segons dades del CIS de novembre de 2008, un 77% dels ciutadans considera que els òrgans judicials funcionen regular, malament o molt malament.

Hem d'invertir aquesta tendència i per a això hem d'aconseguir que el sistema de justícia no es percebi com l'últim recurs al qual inevitablement ha d'acudir el ciutadà, sinó com un mitjà pròxim, d'eficàcia immediata, i de fàcil accés per als ciutadans, és a dir, per a tots nosaltres.

El punt de partida per aconseguir aquesta inflexió és reflexionar sobre quins són els principals elements transformadors de les nostres societats. En aquest sentit, l'aparició d'una societat de la informació, basada en l'expansió de les tecnologies de la informació i el coneixement, així com la internacionalització de l'economia són dues de les principals senyes d'identitat del nostre actual sistema.

A partir d'aquestes premisses, podríem considerar que la modernització del sistema de justícia passa, necessàriament, per la plena incorporació de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (les TIC) a l'Administració de Justícia. També requereix un reforçament de la coordinació entre les diferents institucions i òrgans, tant nacionals com internacionals. Tecnologia i coordinació són, per tant, dos dels pilars sobre els quals construir un sistema de justícia modern, del segle XXI. Un sistema basat en una tutela judicial ràpida i eficaç. I és que la tutela en temps raonable dels drets dels ciutadans suposa reforçar la confiança en la Justícia, enfortir la seva legitimitat, i consolidar una societat més cohesionada i jurídicament segura.

Aquesta percepció del sistema de justícia la converteix en un element estratègic per a la reactivació econòmica i per a la construcció d'un model econòmic i social més ètic i inclusiu.

En efecte, els jutges no som aliens a les crítiques que es poden suscitar amb la simple menció del terme "modernització" i això perquè, en ocasions, aquest terme ha servit com una etiqueta per legitimar qualsevol programa d'actuació, tot i que estigués buit de contingut. La modernització s'ha convertit així, desgraciadament, en un terme recurrent que reflectia una aspiració difícilment realitzable.

Avui, no obstant això, el significat del terme modernització és un altre: per als jutges modernitzar és una estratègia, una forma de treball i no exclusivament el resultat a aconseguir. Els esforços empresos han estat pocs i l'eficiència no molt bona.

El procés de "modernització" equival a un programa estructurat de reformes en aquests tres àmbits: organitzatiu, tecnològic i normatiu. Un catàleg de reformes que, és cert, es conté en el Pla de Modernització del sistema de justícia 2009-2012 i que va ser fruit del consens amb els grups parlamentaris, amb els diferents operadors jurídics i amb la societat civil. Està per veure si aquest consens serà capaç d'arribar a autèntics pactes d'Estat en una situació de crisi com l'actual.

A ningú escapa que estem en una etapa d'incertesa, estem en una etapa en la qual la falta d'informació o la informació errònia ocasiona efectes devastadors, com estem comprovant, en els mercats econòmics. Per això creiem que la transparència i la comunicació són elements centrals de la política de qualsevol departament. Es fa així necessari començar a donar compliment a les actuacions que integren aquest pla de modernització.

De moment l'esmentat procés modernitzador ha consistit en la reforma del Codi Penal amb una pretensió d'impacte econòmic l'abast del qual està encara per veure; s'han aprovat les modificacions processals necessàries per a la posada en marxa de la Nova Oficina Judicial i s'han quedat en el tinter reformes estructurals del mapa judicial i de la nova Llei Enjudiciament Criminal.

No obstant això "pinten bastos". Se sap que una de les característiques de les societats avançades i dels models econòmics complexos és la creixent taxa de litigiositat. A Espanya, la taxa de litigiositat s'ha incrementat en un 14% en el període 2002-2008. No té per tant una evolució dependent exclusivament del cicle econòmic. I és que la litigiositat és essencialment un indicador de la complexitat de les interrelacions socials i econòmiques. Doncs bé, enfront d'això el nou ministre respon amb una aturada de l'increment de Jutjats i de l'augment de la plantilla del personal al servei de l'Administració de Justícia. Amb aquesta actitud, em pregunto com farem per aconseguir reduir els temps de tramitació, quan resulta que un dels principals dèficits que s'ha identificat en el nostre sistema judicial és la seva extremada lentitud. Com és sabut, el cost d'una justícia lenta és fàcilment identificable. Serveixi aquest exemple: s'estima que a la Sala Tercera del Tribunal Suprem hi ha 6.200 milions d'euros en litigi, i si aquests es resolguessin amb rapidesa, és fàcil pensar l'avantatge que hi hauria només en interessos amb l'agilitació del procediment.

Necessitem nous mètodes i noves paraules, tal com va dir, en un altre context, és clar, Virginia Woolf. Que així sigui.