Si el motor de l'economia són el talent i la gosadia dels emprenedors, cal considerar els diners com l'oli que el lubrica. Fins que no reflueixi el crèdit amb normalitat a l'activitat de les empreses i a la vida de les famílies les coses no començaran a millorar. Els problemes són molts, però el més apressant de tots probablement sigui el sanejament de la banca. A més d'altres incerteses, el recel sobre la situació real del sistema financer ha tornat a disparar la desconfiança en Espanya, en una setmana tràgica en la qual tots els indicadors s'han ensorrat de sobte. Aquesta lluita contra la crisi sembla interminable. Poques vegades en la història d'aquest país s'han fet tants canvis i de tant calat en tan poc temps, assegurava aquesta setmana l'únic executiu espanyol del Banc Central Europeu. No obstant això, la calma no arriba als mercats. El país no troba respir. Malgrat l'esforç, no hi ha forma de frenar la sagnia? Quan una malaltia no respon al tractament és perquè ningú actua sobre les seves verdaderes causes. Alguna cosa d'això succeeix aquí: els inversors, ni tontos ni malvats, recelen. Hi ha mals ocults, un deute privat -dos bilions d'euros, més del doble que el públic- sobre el qual ningú actua, i una banca sota sospita. Sense creixement no es poden pagar els deutes, però per créixer és imprescindible netejar de toxicitat el sistema financer. Les mesures aïllades no serveixen de res, encara que aquest sigui un pas, el primer, sobre el qual fonamentar el que hagi de venir després. Portem dos plans recents per sanejar entitats d'estalvi i la situació no està ni de bon tros resolta. Més aviat comença a percebre's com un seriós llast pels seus efectes col·laterals, assecants per al crèdit. Els dubtes sobre el patrimoni de les entitats financeres, que mantenen una valoració irreal dels pisos i solars amb els quals han carregat, són més que raonables. Per guarir-se, Espanya está patint un programa de reformes radical que el Govern hauria d'explicar amb tota claredat. Qui fixa el rumb per recuperar credibilitat ha de convèncer els ciutadans que tot el mal que pateixen tindrà recompensa i l'economia en sortirà enfortida. Cal donar a conèixer obertament el diagnòstic, el tractament i per què tants sacrificis , que elogien els organismes multilaterals (Comissió Europea, BCE, FMI....) són fam per avui però pa per demà.