L'Ajuntament de Girona ha reeditat el llibre de Joaquim Pla DalmauEstampes de Girona, la primera edició del qual correspon a l'any 1949. Es tractava d'una edició de bibliòfil amb una molt reduïda tirada de dos-cents vint-i-cinc exemplars. Eren temps d'economia molt limitada i la seva adquisició no estava pas a l'abast de tots aquells a qui hauria satisfet posseir aquella petita joia bibliogràfica. Han passat molts anys i l'interès d'aquell llibre continua vigent i fins i tot ha augmentat. I ara, que estem vivint un altre episodi de restriccions adquisitives, apareix aquesta nova edició; però amb la particularitat que no es tracta d'una edició de luxe, sinó d'un llibre que, sense necessitat de fer un gran dispendi, sigui assequible a tots aquells per als qui pugui resultar atractiu, que no dubto han de ser un gran nombre de gironins i potser també de no gironins, interessats pels nostres costums.
He dit que el llibre pot tenir més interès ara que quan va sortir la primera edició perquè de l'any 1949 als dies que estem vivint moltes coses han canviat d'una manera considerable, i alguns dels costums aleshores vigents ara ja són història. Els de les noves generacions trobaran en aquesta obra unes característiques de la vida d'una Girona per a ells totalment desconeguda. Celebracions, personatges, tipus populars, gent d'ofici que han deixat de ser una realitat per convertir-se en un simple record.
Joaquim Pla era un home de Girona. No no?més vivia a la ciutat, sinó que vivia la ciu?tat. Aquí havia nascut, aquí va treballar i aquí no va deixar de fer país fins el final dels seus dies. Quan acabà la carrera a la Universitat de Barcelona se li presentà una molt temptadora ocasió per quedar-se a la capital per exercir una important responsabilitat en una empresa editorial. Però no va acceptar aquella seductora oferta pel fet que el seu cor i la seva ment eren a Girona. I retornat a casa, no exercí la carrera, per de?dicar-se totalment a la professió d'editor i de llibreter. I en aquesta ocupació va ?exercir els seus dots de dissenyador, de dibui?xant, d'emprenedor i també de relacions públiques. La seva capacitat de treball era molt àmplia i la seva jornada laboral no tenia limitació d'horaris. El matí a la llibreria de la Rambla, a la tarda a l'editorial, fins les primeres hores de la matinada dibuixant en l'estudi del seu domicili. Però, a totes hores, la seva disponibilitat per a?ten??dre una consulta, per donar consell a qui li demanava, per tractar algun tema pro??fessional o ciutadà o per canviar impressions amb alguna de les seves múltiples amistats. Dominava la creació en les arts plàstiques en diverses especialitats, el dibuix, la pintura, el gravat. Amb una dedicació especial al linòleum i a la xilografia. Encara que ell confessi que usa més la gúbia que la ploma, també la seva ploma era prou àgil per completar amb encertats comentaris el que expressava en els gravats.
Amb el títol d'Estampes de Girona ens presenta una sèrie d'escenes de la vida de la nostra ciutat. Unes vivències que en la seva major part han anat desapareixent i que ara pels més grans són un llunyà record i pels més joves una impactant novetat. Pla defineix aquesta seva obra com "un estudi no gens profund, però sí ple d'intenció, espontani i virolat".
En aquest elenc de gravats es contempla el pas de l'any amb la distinció entre dies i diades. Hi ha la vida quotidiana, les activitats laborals, l'ambient dels obradors i del carrer. I diades com les festes nadalenques, la Setmana Santa, les Fires, amb les corresponents celebracions. Tot això en Joaquim Pla ho podia tractar amb coneixement, tant perquè ho havia contemplat amb el seu esperit observador com perquè n'havia estat protagonista i també per haver participat activament en l'organització d'algunes d'aquestes vivències.
Comença l'any amb la vigília del Reis, referint-se a quan l'acte d'anar a esperar els Reis es limitava a concentrar-se la mainada a la Rambla, amb els corresponents fanalets, i anar cridant "Visca els tres Reis de l'Orient...", fins que consideraven que el seu clam havia estat suficientment escoltat. I anys més tard, ja amb l'espectacular Cavalcada. I en aquesta sí que la mà d'en Joaquim Pla hi va ser ben patent. Dissenyà el vestuari i organitzà el seguici de les primeres edicions d'aquesta desfilada.
Ens presenta la Setmana Santa, amb el precedent quaresmal, ple de penitències i sermons esgarrifosos que recordaven l'existència de l'infern. Les processons, amb els antics misteris i després amb els que els substituïren; amb la presència de les imatges del Crucificat, que infonien i infonen una fervent devoció. La tarda del Dijous Sant, amb la visita als Monuments, pràctica que ha desaparegut, com també la de les Quaranta Hores que començaven la tarda del Diumenge de Rams. Amb gran propietat ens presenta els manaies. Organització en la qual exercí un paper primordial, i que a més de dissenyar el vestuari, l'armament i de desenterrar l'antiga música que harmonitza la desfilada, hi actuà com un més del grup de pifres.
La festa de Corpus, present en tot l'àmbit ciutadà, amb el tritlleig de les campanes, més perceptible quan el trànsit motoritzat no havia envaït els nostres carrers. Els gegants, els capgrossos i l'àguila precedint el pas de la processó. L'àguila tenia una significació més seriosa i solemne que les restants comparses. Quan convingué renovar-la, en Joaquim Pla realitzà el disseny que materialitzà l'artesà Francesc Boix, de les Ballesteries.
Les Fires, amb la veneració de Sant Narcís i els actes festius, alguns dels quals ja no figuren en la programació actual, com els Jocs Florals, les corrides de toros i el funeral per les víctimes del setge de 1809, precedit i seguit per la processó per traslladar la bandera del Regiment d'Ultònia.
El Nadal, anunciat per la instal·lació dels típics torronaires en l'entrada d'algunes escales i el mercat de Sant Tomàs, amb la venda dels indiots en la plaça del Vi. I si l'any havia començat amb l'arribada dels Reis d'Orient, que és la festa major de la mainada, acaba amb la presència als nostres carrers de l'home dels nassos, personatge que tant feia rumiar als més petits.
A més de les diades, també al llibre es contempla l'ambient diari de la població, amb el record de personatges que ja no hi són, com els burots, l'esmolet, els corders, l'adobaparaigües, els ministrils, les rentadores del riu. I els oficis que s'han transformat com el campaner, els caixistes... Ambient diari que es veia alterat quan es produïen aiguats, el mercat dels dissabtes, les festes de carrer, amb les ballades, les processons amb el Sant, la feixina. I també la típica excursió als Àngels que els gironins de tots els temps hem fet un o molts cops.
De la ma del llibre Estampes de Girona coneixerem o repassarem el costumari de la nostra ciutat. La nova edició està enriquida per un estudi crític a càrrec del professor d'art Francesc Fontbona, i un glossari de conceptes que poden oferir dubtes.
