Ficant-se amb la monarquia, els republicans posen l'èmfasi en l'anacronisme d'una institució que s'hereta com una finca rústica o un apartament de platja, i tenen tota la raó. Però tampoc la majoria dels elegits en les votacions democràtiques sotmeten la seva idoneïtat personal a examen. Alguns candidats no superarien un dictamen psiquiàtric, no diguem ja una investigació judicial a fons, però en tenen prou amb la sentència de les urnes, que en la democràcia mediàtica depèn molt de la força de les aparences i de la sectària mercadotècnia dels partits. Un perfecte imbècil pot presidir legítimament el govern, i algun cas recent n'hem patit a Espanya. Al segle XXI, és molt més improbable que tal cosa pugui succeir amb un rei constitucional, se'ls educa des del bressol per desenvolupar el càrrec. I en tot cas sempre se'ls pot destronar, si la majoria del corresponent parlament es posa flamenca, perquè afusellar-los com el tsar de Rússia no estaria avui ben vist. Debatre sobre si monarquia o república amb l'actual panorama i, sobretot, amb lo que s'acosta, és gairebé un acte d'esnobisme. Però benvinguda sigui la controvèrsia si serveix per distreure'ns una estona dels mals auguris. Em compto entre els milions d'espanyols que sense sentir-se monàrquics de l'ànima pensen que aquest Rei ho ha fet força bé o, en tot cas, a mi no m'ha ocasionat cap molèstia, que ja és molt. Paradoxalment, va ser una gran sort que Franco, o la Divina Providència, que en temps era el mateix, ens el posés al camí, i per descomptat m'importa un rave la seva vida privada perquè això sí seria entrar en la teoria de la monarquia com a institució sagrada. Per mí com si es divorcia o es fa gai.

Els reis actuals no han d'aconseguir com abans l'amor del seu poble i totes aquestes agudeses retòriques, tampoc el poble és el que era, però sí necessiten demostrar la seva utilitat a la cúpula de l'Estat, i la seva excel·lència com a referents de la nació en els grans fòrums mundials. I per descomptat han de procurar, en tot moment, fer-se molt amics dels poderosos, anar-se'n amb ells de cacera o d'acampada si toca, i passejar en els seus iots, per si algun dia els interessos del país necessitessin del seu favor. Valors pragmàtics per a la bona marxa de la nació, no només entelèquies simbòliques. Durant l'ègida de Zapatero, amb la seva política internacional de la senyoreta Pepis, aquest Rei, Nadal, Gasol i Ferran Adrià van ser els únics que van salvar Espanya de desaparèixer del tot del mapamundi. Només recomanaria que en lloc d'elefants cacés cocodrils, que sent també criatures de la naturalesa no ho són tant de Walt Disney, que és qui administra el catàleg emocional de la selva.

No sóc monàrquic ni republicà, em sembla pesadíssim haver de definir-se sobre tot durant tot el temps, una vida no dóna per a tant. El príncep Felip ho tindria molt difícil si estrenés el seu regnat amb una crisi de collons com l'actual. Seria l'objectiu perfecte per expiar els pecats econòmics del país. En els llocs civilitzats com més o menys el nostre, no està gens malament que la direcció de l'Estat es mantingui al marge del sectarisme dels partits i de la voluntat popular, no menys sectària en ocasions. És clar que, endinsant-nos al segle, és improbable que aquesta monarquia arribi viva ni tan sols a la seva meitat. Tot dependrà de la butxaca del personal, que al final és on es fonamenten els més alts ideals.

La crisi no s'endurà per davant aquest Rei, que encara vivint a casa seva ja habita en la Història. Però mortes i sepultades un parell de generacions més, i amb la resta tuitejant tot el dia, no crec que el PSOE pugui mantenir a ratlla la marea antimonàrquica durant moltes legislatures. Tampoc és probable que l'Espanya que coneixem existeixi ja, a l'equador del segle. Si algún dia regnés Felip, és molt possible que al final acabés fent-ho sobre un territori una mica més reduït, geogràficament, que el del seu pare. Esdeveniments que les persones de la meva generació no veurem ja, i que francament, fins i tot sense desitjar-los, em tenen sense cura. També els seus històrics col·legues en el tron van perdre tot un Imperi, el més vast mai conegut sobre la Terra. I aquells episodis que en el seu moment devien resultar catastròfics, encara que no existís Internet per seguir el desmembrament de l'Estat en temps real, només serveixen avui per a pastura de cronistes i investigadors.