o hi ha pitjor al·lèrgia que la que es manifesta cap al medicament que necessites. I existeix, existeix aquest trastorn pel qual el cos rebutja allò que li fa falta. Poden ser antibiòtics, vasodilatadors o compostos contra la hipertensió, tant se val, no hi ha remei farmacèutic en el prospecte del qual no aparegui la possibilitat del rebuig. El rebuig es presenta a vegades en forma d'òbit. Una injecció de penicil·lina pot matar tant com la ingesta d'un bolet verinós. Parlant de bolets verinosos, no existeix, que nosaltres sapiguem, l'al·lèrgia inversa, és a dir, aquell moviment dels òrgans que permetria a algú, de manera excepcional, prendre's un plat d'amanita muscaria amb all sense acabar amb els seus ossos a la taula del forense. Els bolets bons poden perjudicar algun comensal aïllat; els dolents no beneficien ningú.

No hi ha pitjor al·lèrgia, dèiem, que la que se sent per allò que et fa falta, tant si es tracta d'una medicina, un aliment o una persona. Hi ha gent que desestima qui li convé i estima qui el tracta malament. Es pot parlar llavors d'al·lèrgies morals. Hi ha qui sent al·lèrgia cap al seu grup familiar, encara que el tracti bé, gent que no suporta ser estimada, com hi ha gent a qui se li posa malament el marisc. La cabra de mar, de la qual es prediquen tota mena de bondats, provoca en algunes persones quadres simptomàtics gravíssims, inclòs el tancament de la glotis. Vol dir-se que el món és ple de perills físics i perills anímics. A vegades, quan aconsegueixes esquivar els primers t'ataquen els segons, o viceversa.

Vaig assistir fa poc a una conferència en la qual l'orador parlava de l'al·lèrgia a la vida; i és que hi ha també individus al·lèrgics a la vida, així, en general. Es tracta, deia el dissertant, d'una al·lèrgia que, sense matar, produeix infinitat de símptomes que converteixen l'existència en un infern. Va posar, com a exemples de gent al·lèrgica a la vida, molts poetes, no pocs pintors i alguns músics. Jo, com a hipocondríac que sóc, em vaig sentir identificat també amb aquesta al·lèrgia. La vida, en efecte, em provoca erupcions, picor intensa, insomni i alteracions gàstriques. Combato tots i cadascun d'aquests símptomes escrivint. L'escriptura com a antídot.