El PP de Catalunya ha tancat el seu 13è congrés amb un èxit prou notable. En quatre anys, Alicia Sánchez-Camacho ha aconseguit consolidar-se com a presidenta i situar el seu partit com a tercera força política. El camí no l'ha tingut fàcil, i només cal recordar que una il·luminada com Montserrat Nebreda li va disputar el lideratge en el darrer congrés. L'estabilitat de la formació popular a Catalunya ha tingut massa ombres. Els lideratges s'han anat succeint i la seva trajectòria ha estat més semblant a la d'una sucursal o corresponsalia que no pas la d'un partit amb certa autonomia a casa nostra. Alicia Sánchez-Camacho, però, ha sabut donar-li una personalitat pròpia, acabar amb les lluites internes i ha traslladat a l'opinió pública que les polítiques del PPC es decideixen a la seu central de Barcelona. I això és mèrit de la política blanenca, que ha apostat per moltes cares noves als ajuntaments, al Parlament i a les Corts espanyoles.
El govern de la Generalitat ha tingut pressupostos en els dos darrers exercicis gràcies al suport del PPC. I això ho han sabut explotar, aconseguint molta més presència pública als mitjans. Han aprofitat el buit que han deixat els socialistes catalans i ara ja no s'estan de dir que volen ser la segona força política de casa nostra.
Seguint algunes de les intervencions al congrés, hom s'adona que el PP vol continuar avançant i si el seu discurs moderat i centrista es reforça a Catalunya, l'objectiu el poden assolir. Malgrat tot, encara s'han escoltat algunes veus molt radicals que no fan cap bé per assolir aquesta segona plaça que els populars volen. Sánchez-Camacho treballa de valent el seu paper de moderadora. I es veu a vegades amb la necessitat de calmar els més espanyolistes de la colla. "No volem una TV3 independentista", va dir. I els afiliats van aplaudir més que mai. Però no hem d'oblidar que la llei dels mitjans públics va ser fruit d'un pacte CiU-PP, tot excloent el PSC, ERC i IC. I que en la designació dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio la veu del PP fou escoltada. Si bé els populars veien amb molt bons ulls Ramon Rovira a la televisió, van donar el vistiplau a Sallent i Riera, que són els nous directors de TV3 i Catalunya Ràdio.
Si Alicia fa bé el seu paper de mitjancera entre el Govern central i la Generalitat en pot treure molt de rèdit en futures eleccions. Però la seva tasca pedagògica a Madrid li costarà suor i llàgrimes. Ara mateix té reptes importants com la N-II, l'arribada de l'AVE a la frontera francesa o el corredor mediterrani. I no pot oblidar que si de debò pretén la segona posició necessitarà una estructura territorial molt més forta i una base social més favorable. I per assolir-ho la moderació és fonamental, per la qual cosa han de ser conscients que en el futur s'han de disputar els vots amb el PSC i CiU i no pas perdre's en debats lingüístics estèrils amb Ciudadanos.
