Gerona (1874), de Benito Pérez Galdós, Girona, un llibre de records (1952), de Josep Pla, i Los cipreses creen en Dios (1953), de Josep Maria Gironella, havien estat fins ara les tres obres literàries ambientades a la ciutat de Girona que havien aconseguit més ressò. Amb tota seguretat s'afegirà a aquest llistat Las leyes de la frontera, la nova novel·la de l'escriptor gironí Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962), que surt a la venda dimecres de la setmana entrant editada per Mondadori. L'autor, entre d'altres, de Soldados de Salamina, La velocidad de la luz i Anatomía de un instante s'ha consolidat com un dels escriptors en llengua catellana amb més projecció internacional, i aquesta vegada s'ha decidit a explicar una història ambientada en la Girona de les dècades de 1970 i 1980, la de la seva infància i joventut: centrada en un grup de delinqüents juvenils (i inspirada en part en la vida del Vaquilla), Las leyes de la frontera és, al marge d'una narració trepidant a cavall entre el thriller detectivesc i la crònica històrica, un excel·lent document sobre l'espectacular transformació que ha experimentat la ciutat en les últimes dècades, que el mateix autor qualifica de "brutal". Sense buscar-ho, Girona ha aconseguit gràcies a Cercas un aparador magnífic, reforçat per la decisió de l'editorial de fer la presentació oficial de l'obra aquest dimarts a la ciutat, que rebrà per a l'ocasió la visita de periodistes d'arreu.
És una excel·lent notícia per a la literatura que Javier Cercas hagi enllestit una nova novel·la, i que aquesta estigui a punt d'arribar a les mans dels milers i milers de lectors que l'autor ja havia conquerit amb les seves anterior obres; i és una excel·lent notícia per a Girona que Cercas hagi escollit precisament aquesta ciutat per ambientar-hi la seva nova creació, perquè segur que això li proporcionarà una projecció que sempre és desitjable, però que sens dubte encara ho és més en temps difícils com els presents.
