fa pocs dies, em comentava una veïna els problemes creats per les retallades en els drets socials dels catalans. Insistia que, a part de l'economia, hi havia una manca de sensibilitat social amb les "víctimes". I em va explicar el seu cas.

Estant de viatge, se li va acabar un medicament dels diversos que pren. En arribar a un poblet amb farmàcia, va anar immediatament a la botiga, proveïda amb la recepta per a tractaments de llarga durada, que li garanteix periòdicament la medicació necessària. Presentat el tranquil·litzador paper, li van donar alguns dels remeis prescrits, però en arribar al que ella necessitava en aquell moment, es va aturar la recerca a l'ordinador. El farmacèutic va ser concloent: "No, no li puc proporcionar aquest medicament perquè ha canviat de codi". "Que ha canviat de què?", va preguntar, corpresa, la dona. La resposta, contundent: "Han abaratit el preu, i això ha fet que canviés la clau d'aquest medicament, que ja no es correspon amb la que duu la recepta. Ha de tornar al seu metge i que li'n faci una de nova". La meva veïna em va detallar el seu esverament. Si volia medicar-se havia de comprar el producte. I el va comprar. Per força.

I aleshores va començar el reguitzell de queixes -i adjectius- per als responsables d'aquell problema burocràtic. "Mai no pensen, deia, que darrere de cada paper que fan, de cada decisió, hi ha un malalt, una persona que pateix, que mereix, com a ciutadà i com a malalt, que es pensi en les conseqüències d'aquell paper. No podien avisar del canvi?".

No em vaig sorprendre. És el que passa quan es posa un home amb mentalitat i interessos d'empresari al capdavant d'una conselleria que ha d'atendre malalts.