Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona.

Sí, ara és temps de bolets. Surten quan els és favorable el clima, la humitat i la terra on creixen. Doncs bé, ara ha estat i és el moment propici (o això sembla) perquè tots els components de l'Espanya més casposa, retrògrada i anticatalanista surtin del seu silenci forçat i reprimit i talment els bolets, per manifestar tot el que tenien en el pap i esplaiar-se carregant sobre Catalunya. Són remarcables les opinions del ministre d'Exteriors García-Margallo que compara el nacionalisme (el català, és clar) amb el "nazisme i el marxisme". Mare de Déu , amb quin gust es devia esplaiar carregant sobre la nostra Nació! O el ministre d'Educació, Cultura i no sé quantes coses més, expressant amb ca?ra de felicitat que el Govern "vol espanyo?litzar els alumnes catalans" Quins c...! i en unes altres declaracions tot retorçant les seves ja nefastes idees, posava la docència en el quart o cinquè lloc, tant se val, ja que per un ministre d'Educació, aquest ha de ser el seu primer i principal objectiu! O el coronel Alamán, que assegura que la independència catalana seria sobre el seu cadàver... o l'inefable Vidal Quadras, que ens vol enviar els guàrdies civils. Aquests i d'altres que no menciono (la llista seria molt llarga) per fi s'han quedat tranquils expressant l'estimació que ens tenen i buidant d'una vegades per totes tot el que s'havien callat durant anys. Es deuen haver quedat tranquils, encara que en realitat el tret els sortirà per la culata, ja que en realitat el que han aconseguit és que molta gent que no era independentista ara ho sigui.

El que està clar és que tots haurien de dimitir, però ja sabem que el Senyor Rajoy és de procediments lents i tolerant amb moltes injustícies que permet, sobretot si són anticatalanistes. Espero que la supèrbia de tots plegats rebi el que es mereixen, acabar malament, talment els bolets, que finen a la cassola.

A Curri Valenzuela

ENRIC SALVADOR i SALVADOR. Palamós.

Senyora, de tant en tant miro el seu programa La Tertulia de Curri. I cada vegada que el miro augmenten de forma exponencial els meus sentiments independentistes. No arribo a comprendre la seva dèria malaltissa contra qualsevol opinió o fet que exhali la més suau aroma de llibertat o independència, o que tingui la mes mínima relació directa o indirecta amb Catalunya i els catalans. A la seva tertúlia hi acudeixen coneguts periodistes i polítics, tots ells amb un objectiu comú: anar contra Catalunya, sense que vostè tingui la mes elemental dignitat professional de, encara que sigui de tant en tant, donar veu a algun periodista o polític que, si no catalanista, almenys sigui neutral. Aquesta total falta d'objectivitat dels seus tertulians, tant per part dels convidats eventuals com dels seus col·laboradors habituals, converteix el seu programa en pura escombraria periodística. La Tertulia de Curri és el més pur i genuí exemple del que mai ha de ser el periodisme, entès com una molt digna activitat professional que ha d'estar al servei d'una societat democràtica, formant-la i informant-la. En cap cas manipulant-la mitjançant la contínua tergiversació de la veritat. Però, malgrat la seva miserable tasca i la d'altres col·legues de la seva corda, Sra. Curri, ben aviat vostè també tindrà l'ocasió de contemplar una Catalunya independent, rica i plena, perquè aquesta és la voluntat de la immensa majoria de catalans. I, com a demòcrates que som, ho aconseguirem sense cap tipus de violència i mitjançant les urnes. I és que, digui el que digui la Constitució, no es pot anar contra la voluntat sobirana d'un poble orgullós i noble com el català, amant de la seva terra, les seves tradicions i les seves llibertats. No li'n quedi cap dubte, senyora Curri.

Gràcies Telecinco

JOAN JANOHER I SADUNRNI. Vulpellac.

Aquesta cadena fa els possibles perquè l'Espanya anticatalanista rebi els missatges dirigits pel periodista i presentador Jordi González: en el programa el Gran debate i està aconseguint, que l'Espanya profunda, ens miri amb menyspreu, per les injúries que en es debaten en aquest espai. I que aquests, o almenys una majoria, estan sempre orientats en contra de Catalunya.

El que fa és generar crispació, com l'odi més insultant envers el nostre poble: per quant aquests fets no fan altra cosa que encendre la voluntat i atacar la tolerància d'un Poble, que observa com se'l massacra i se'ns considera se?paratistes i antiespanyols. No s'adona que és un inductor directe del malestar gene?ral del país; i que en lloc de mitigar les flames de l'odi, les alimenta, amb els personatges dretans que convida en el seu progra?ma. Demostrant en tot moment, el poc respecte, com la manca de sentiment per Catalunya: ja que el seu ego personal, només té un lema: audiència i diners. I dintre aquesta mateixa línia, també s'hi troba l'Alicia Sánchez Canacho; que havent nascut a Cata?lunya, no ha volgut entendre mai la nostra idiosincràsia com a país, amb l'única visió, fer-se la cega, centrada a guanyar-se la popularitat en el partit.