El premi Nobel de la Pau a la Unió Europea és un sarcasme, llevat que li hagin donat a títol pòstum, tal com s'han apressat a dir alguns a la Xarxa. O llevat que admetem la paraula pau com animal de companyia. La idea que els suecs tenen de conceptes com ara pau o violència és molt curiosa. Potser no és violència fomentar que milers o milions de persones quedin excloses del sistema? Evidentment, sí, i evidentment és a això al que ara s'ocupa amb més energies la Unió Europea. Viatgin, senyors suecs del jurat del Nobel, a Grècia, a Portugal, a Espanya. Com es pot dir pau a tota aquesta política escombraries que mata els pobres i llança a la indigència les classes mitjanes? Com s'ha assenyalat més amunt: acceptant pau com a animal de companyia. Vol dir-se que el Nobel de la Pau ens sembla unes vegades bé i altres malament. Ens sembla malament quan el donen a un assassí axiomàtic (què dimonis deu voler dir axiomàtic), i se n'han donat a diversos, i ens sembla bé quan li lliuren a un pacificador evident.

Es tracta, en fi, d'un premi entretingut, que dóna espectacle i fa parlar i proporciona tema (o assumpte, ara no hi caic) als telediaris. Un premi que si no existís s'hauria d'inventar per deixar de donar-lo una vegada més a Kafka o a Borges o a Tolstoi, per esmentar uns quants dels quals no el van rebre. Vol dir-se que el Nobel premia també de manera inversa el no premiar i això només es pot dir d'un gran premi. Quan afirmem, per exemple, que Joyce no el va rebre estem atorgant a Joyce una categoria molt superior a aquella que tindria si l'hagués rebut.

Per arribar a aquesta capacitat cal haver-se equivocat molt i potser haver encertat molt també. És probable que els jurats del Nobel, a més de tenir en compte un repartiment equitatiu de les nacionalitats a les quals es destina, procurin equivocar-se de manera conscient per no perdre la complexitat que el manté dempeus. És el que han fet aquest any en donar el Nobel de la Pau a una Europa suïcida i assassina, que és com donar-l'hi a un euro que mata més que no alimenta. Però el Govern xinès n'està encantat. Una cosa per una altra.