Hem ultrapassat el mes des de la Diada i de moment ningú s'ha fet enrere, ningú ha rectificat (menys el senyor Duran i Lleida, d'Unió, el democratacristià, que ara parla d'un model confederal), ningú es va explicar malament. Ara bé, la força que porta l'embranzida de la societat civil no crec pas que recomani a la classe política que rectifiqui o que es faci enrere, perquè podria passar-li literalment pel damunt.
A més d'això, però, hem viscut un 12 d'octubre amb una manifestació a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la qual es va produir un fet paranormal. M'explico: segons Llanos de Luna, la delegada del Govern central, hi va haver un moment en què en aquella plaça s'encabien 81 persones per metre quadrat. Poca broma, perquè les dades facilitades per la delegada del Govern suposen un desafiament de totes les lleis de la física. O sigui, un pilar de 81 improvisats castellers espanyolistes i unionistes, sense necessitat de pinya, folre ni manilles, molta atenció ara: per cada metre quadrat de plaça de Catalunya! Han sentit parlar mai del realisme màgic, de les novel·les de Gabo i de Kundera, en què tot de cop els personatges s'enlairen i volen amunt, amunt? Doncs, el mateix, però en aquest cas versió pilar de 81 d'espanyolisme unionista.
Això a part, que és molt (sobretot si comparem les dades i les xifres amb els manifestants de la Diada), els qui estem a favor de la celebració d'un referèndum per saber què vol el nostre país tenim un "cap de campanya" genial, de primer ordre, immillorable: el ministre d'Educació del Govern central, el senyor Wert. Cal tenir present que cada vegada que aquest personatge (antic contertulià de la cadena Intereconomia) obre la boca, cada vegada que ho fa, hi ha sis mil catalans més (no m'atreveixo a dir 600.000) que abracen la causa independentista. La seva darrera contribució, segons la qual calia espanyolitzar els nens catalans, ha estat una de les millors notícies que s'han rebut en el camp pro referèndum per la independència durant els darrers dies.
Així i tot, i si s'hagués tractat d'una relliscada ministerial efectuada en ple debat al Congrés dels Diputats, amb aquelles rèpliques i contrarèpliques fetes amb la sang calenta que hem vist sovint a la tele, encara se'l podria excusar. Però el cas és que un cop assabentat de l'escàndol que han provocat les seves paraules (m'atreviria a qualificar-les de colonialistes, feixistes, franquistes, i ratllant perillosament el nazisme), Wert no només no ha rectificat, sinó que no ha variat ni una sola coma el que va dir. I ara la pregunta seria: tants anys de transició política espanyola per aconseguir aquests escanyolits i paupèrrims resultats democràtics? Per arribar fins a aquí, a les paraules de Wert, es va establir un pacte vergonyós de silenci i d'oblit amb el franquisme? Cap magistrat ni tribunal espanyol (presumptament democràtic) actuarà d'ofici contra unes declaracions tan greus i a més efectuades per un ministre d'Educació?
Però, tornant a casa nostra, al nostre país, cal apuntar que les darreres intencions de vot que apuntava el CEO donaven com a força vencedora CiU amb un 26,3% dels vots. Tot seguit, i a una distància considerable, apareixien dues formacions que també estan per la celebració del referèndum. O sigui, Esquerra Republicana, que obtindria un 5,9%, i Iniciativa, amb un 3,4%. Cal destacar que en les tres primeres posicions hi hauria tres partits que estan clarament a favor de la celebració del referèndum, o que el poble parli i digui si vol o no la independència. I que no és fins a la quarta posició que apareixeria el primer partit unionista, i que per tant està en contra del referèndum, el PSC, i atenció, amb un 3,1% dels vots. Després, el PP, amb un 2,8, i Ciutadans amb un 1,4%. I finalment hi hauria Solidaritat amb un 1,3%.
Ara bé, cal tenir present que l'enquesta atorgava als indecisos fins a un 34,6% dels vots. Per tant, no cal dir que tot dependrà d'aquest vot indecís. Així i tot, caldria fer una matisació quan es tracta de respondre en una enquesta d'opinió després d'haver viscut el que s'ha viscut des de la Diada fins ara. En primer lloc, tots aquells que estan a favor que es faci el referèndum, i fins i tot que guanyi el Sí a la independència, el més normal és que ho expressin clarament quan diuen que votaran per Convergència, per Esquerra, per Iniciativa o per Solidaritat. És a dir, aquí no hi ha possibilitat de vot ocult. En canvi, i amb la que està caient al bàndol unionista, qui s'atreveix a dir que votarà pel PSC, pel PP o per Ciutadans (a menys que no sigui un militant)? Per tant, caldria prendre'ns molt seriosament aquest 34,6% d'indecisos, perquè no hi ha dubte que dins d'aquesta xifra s'amaga molt de vot ocult unionista (PSC, PP i Ciutadans) que en aquests moments no s'atreveix a manifestar-se obertament.
En fi, esperem que el vot ocult unionista i espanyolista sortirà a la llum el proper 25 de novembre, sense necessitat de fer pilars de 81 a les portes dels col·legis electorals (81 persones per metre quadrat, segons la delegada del Govern), i que finalment, malgrat aquest fugaç esclat de realisme màgic espanyol, guanyaran les opcions independentistes amb un marge prou contundent de vots i d'escons.
