Cada nova estació és un nou cicle de la vida, el qual ens permet recordar etapes anteriors. No cal parlar dels ocells i de les fulles dels arbres perquè els nostres pintors i poetes ja els han definit fa segles. Sí que podríem parlar dels amants, ja que tot i que se n'ha escrit molt, les situacions són irrepetibles. Cada persona, i cada instant, són totalment diferents. Al passat ens queden els bons i mals records i moltes històries. Els bons els recordem amb nostàlgia i els dolents amb cert desafecte. Als examants només els queden records passats, els amants en actiu tenen el present i el futur tot i que mai se sap.
Els anònims es passegen per le Pont Neuf, sota el rellotge que marca les hores de Praga, pel Central Park, circulen pel metro del DF, la rambla de Canaletes, la plaça Clarà d'Olot, sota l'ombra d'en Dalí a Figueres, el Barri Vell de Girona...
Alguns, àdhuc, s'envien versos via missatges electrònics de Machado, Lorca, Aleixandre, León Felipe, Alberti... amb els escrits somien que la seva vida serà diferent perquè el món un dia canviarà a millor. Lorca va tenir la lucidesa mental d'escriure una carta-poesia al seu amant poc abans que un falangista li disparés al crani. I és que els verdaders amants són capaços de reaccionar de forma imprevista. Potser perquè diuen que l'amor, no a l'abast de tothom, és la millor de les teràpies. Per això, quan aquest es trenca, la pròpia addició a la teràpia fa que hom necessiti dosis terapèutiques superiors per recuperar-se.
Saben perquè es millor parlar de la tardor i dels amants? Perquè aquests mai passen de moda, i la gent està farta d'aquells que volen fer més retallades. Els ciutadans estan cansats dels polítics que canvien de pensament que han fet que Catalunya es trobi en la situació que està; on és l'alternativa? Alguns representants només defensen l'interès partidista, personal o gremial. Durant la present campanya, a més a més de les qüestions d'identitat, ens agradaria saber quins projectes sanitaris, socials, educatius i laborals tenen les diferents formacions. Els que han retallat els modestos i amanyagat els rics poden ser els nostres salvadors?
Res és preferible a imaginar-se als nous amants ingènuament idealistes en situació passional, a la Roma de Woody Allen; just a la Fontana de Trevi..., tirant la moneda a l'aire... El desig: com serà el nostre futur? Amb feina o sense, amb més austeritat, però segur que ens estimarem!
