Fa dos anys us vaig confiar el meu vot. Què n'heu fet, de la meva confiança? Què n'heu fet, del meu vot ? Tant des del Govern com des de l'oposició, no heu fet honor a la confiança dels electors. Heu evitat situacions de diàleg i consens, heu lluitat per ser protagonistes, i hem acabat davant d'un nou procés electoral amb uns missatges poc clars i poc definits.
Està escrit: pels seus fruits els coneixereu. I, quins han sigut els vostres fruits, representants electes del poble català? Malgrat que us hem ben regat i assaonat amb els nostres impostos, seguint la citació bíblica, hem vingut a buscar fruits i no n'hem trobat. Hem trobat nous edificis, nous despatxos, nous càrrecs de confiança, nous cotxes oficials, noves dietes per viatges,... Però no hem trobat aquells fruits que ens han de retornar al perdut estat del benestar.
Què n'heu fet de l'impost que, a Catalunya, s'aplica a la gasolina? Què n'heu fet de l'euro per recepta? Ha arribat la campanya electoral, una campanya electoral que s'ha fet eterna, i no heu sigut capaços de presentar uns comptes de credibilitat. Ni des del govern ni des de l'oposició.
I ara ens crideu a les urnes. No hi faltaré diumenge. Però sense convenciment. No puc acceptar aquells que es creuen guies del poble i que ignoren (segueixo les similituds bíbliques) que després del pas del Mar Roig vénen quaranta anys de desorientació i patiment al desert. Defujo aquells que es presenten com a messies i redemptors del nostre poble, al qual tracten com a menor d'edat, aquells que ens diuen que ells ja saben el que és més convenient per Catalunya. Quina por em fan aquells que es creuen en la possessió de la veritat. I és que els de la meva generació ja vàrem patir les conseqüències d'uns que es consideraven únics portadors de veritats eternes. I també em declaro enemic dels profetes de calamitats, aquells que veuen conseqüències desastroses per totes bandes, i són incapaços de parlar amb arguments. Com que no puc acceptar que s'utilitzi El Petit Príncep en va...
Avui i demà encara ens voldreu seduir. Dissabte, muts i a la gàbia. I diumenge al vespre, tots manifestareu la vostra alegria per haver guanyat allò que costa d'entendre. I el dilluns començareu amb les trifulgues per veure qui s'endú el peix al cove. I el poble? El poble ha de dir "amén"; no serà consultat fins que, amb motiu o sense, el convoqueu, amb enganys o mitges veritats, de nou, a les urnes.
Es mereix el poble català aquests polítics? No hauríem de començar a reflexionar sobre com pot ser-ne de nefasta la política quan es professionalitza?
