Felipe González, conseller de Gas Natural, apaga les espelmes dels tres decennis que fa de la seva arribada a la presidència del Govern amb l'impuls de tal majoria que el va mantenir 14 anys al palau de la Moncloa. Com en el sector en el qual es desenvolupa, González té energia i se li nota quan adverteix als seus companys socialistes que el PSOE "ha perdut la vocació de majoria" i ha de recuperar-la, "mirant les necessitats de la societat".
Semblava que els últims anys havia canviat molt el concepte de "majoria" quan es creuava amb el de "necessitats", però en la crisi es veu que no. En aquest moment torna a funcionar, encara que com a programa de mínims i com un terreny que es perd a l'esquena més que com un horitzó a guanyar i al qual posar la mirada del cartell "Pel canvi".
La pèrdua és un sentiment que flota sobre els aniversaris. Entre les evocacions d'aquella arribada, Julián Campo, ministre d'Obres Públiques en el primer Govern, valora que el gabinet "va fer coses importantíssimes i va pagar deutes pendents de segles però després el projecte socialista es va anar buidant". El sentit de la pèrdua, doncs, ve d'antic, de Felipe.
Les majories, les necessitats, en 30 anys de buidatge, es va aprendre a individualitzar les ofertes, a millorar les condicions d'alguns abonats, a fer descomptes fiscals, una mica copiant l'estratègia de les companyies telefòniques de mòbils i les seves ?campa?nyes de fidelització. D'aquí com sona de ridícula, després de sentir a González, la proposta "radical" de Pérez Rubalcaba, amb com agrada de poc aquesta paraula a Espanya, encara que expliquis que ve d'arrel, per la nostra tendència a embolicar-nos en allò frondós. Però, després de 30 anys de pèrdua, de distingir entre empreses i llars, entre grans i petits clients, la idea de majories de González sona a tarifa de l'últim recurs.
