Una persona sensata no s'instal·laria a Bèlgica encara que Hisenda li reclamés el 105 per cent dels seus guanys. No obstant això, Gérard Depardieu surt en estampida cap al país veí, perquè Hollande ha complert la seva promesa que les grans fortunes contribueixin a l'equilibri de les finances franceses. L'actor sosté que ha pagat "un 85 per cent dels meus ingressos en impostos", percentatge que disputen els especialistes en fiscalitat del seu país. En tot cas, el seu exili daurat és inacceptable, i no només pel destí elegit. S'ha comportat com... un tennista espanyol, perquè el patriotisme dels atletes avantatjats s'atura en el ventricle esquerre del cor, també anomenat cartera.

Carlos Moyá ha passejat amb orgull el nom d'Espanya pel món, però la seva residència està fixada per motius fiscals a la ciutat suïssa de Ginebra. En el cas més accidentat, Arantxa Sánchez Vicario es va domiciliar a Andorra. És clar que la campiona ha patit contratemps tributaris que la van enemistar amb els seus pares, fins al punt que els hauria desterrat amb gust a Bèlgica.

Sense sortir d'Espanya, el conflicte fiscal va copejar Rafael Nadal per motius de les societats que va radicar en condicions avantatjoses al País Basc. Aquest comportament no va impedir que Zapatero l'exaltés com a "símbol de com fer les coses", en presència dels tennistes espanyols que no recorren a martingales geogràfiques. Cap dels esportistes citats pateix una exacció tributària del 85 per cent, així que no s'eludeixen els impostos per una pressió insostenible, sinó per principis o absència d'aquests.

En descàrrec dels tennistes espanyols, l'equip íntegre francès de Copa Davis -Tsonga, Monfils, Simon, Gasquet- resideix a Suïssa, per la qual cosa seria més correcte parlar de Copa Davos. Augmentant les revolucions, Fernando Alonso va cotitzar durant anys en terres helvètiques, abans de reintegrar-se a Astúries. Jorge Lorenzo corre a Andorra, i Pedrosa condueix per Londres. El llavors diputat Joan Herrera, líder d'Iniciativa, va arribar a plantejar que es prohibís participar sota bandera espanyola a qui tributés en un altre país.

En l'esport de la pantalla, l'enrabiada de Depardieu pot deure's al seu paper episòdic a Vida de Pi, perquè Hollywood només el requereix com succedani de Jean Reno. L'actor hauria d'haver previst que els símbols tenen la condició d'inamovibles. La Torre Eiffel serà francesa vagi on vagi, llevat que ningú la visitarà a Brussel·les.