Cartes

Miquel Mompió i Azemar. Riudarenes.

Diuen que estem en un estat de Dret. Dret a què? A corrompre?

Ajuntament de Madrid (Arena), Ajuntament de Sabadell, Urdangarin, Aeroport de Castelló, Autopista de Madrid, Cas Treball d'Unió, Cas Palau Millet, els sous dels ex-president de Govern, autonomies, consellers, diputats i senadors, el sou de la Cospedal, de la Fernández de la Vega, les ajudes a la FAES del Aznar, el cas Palma, els ERO d'Andalusia, les dietes dels diputats que viuen a Madrid i les cobren, Bankia i el nou càrrec de Rato etc., etc., etc. el seu Déu i el seu ideal només és el diners.

El dictador tenia un cercle de trepes i aduladors que en treien profit, però ara tothom s'hi veu capaç, tots els que remenen a la política, millor dit un bon grapat.

Vaig sentir una tertúlia no neutral precisament sinó mediàtica de Madrid segons la qual la política és una vocació, no una professió.

Tota aquesta porqueria que ens porten cada dia els mitjans de comunicació és de gent que n'ha fet una professió, cobren el que no es guanyen, que no es mereixen i que no estan preparats per exercir. Per exemple un expresident de la Generalitat no té cap títol, i un expresident del Parlament de Catalunya tampoc.

Em sap greu per aquells polítics honrats, preparats i treballadors que surten empastifats per aquests corruptes.

Espanya sempre des de fa segles està dominada per unes 200 famílies que canvien de color segons convé per mantenir els seus privilegis, a Catalunya en tenim unes 40 entre aquests manipuladors i especuladors a l'ombra, i els que s'hi han afegit en l'actual Democràcia. Així no ens en podem sortir, paga el que menys hauria de fer-ho i els que haurien de pagar tenen excusa i formes per esmunyir-se.

No hi ha dret, si realment estem en un estat de dret el poble senzill, amb aquesta corrupció, el tenen de genolls.

Quinze anys esperant una carretera transversal

Joan Benet Fernàndez. girona.

Ara ja fa uns anys, quan es va decidir fer aquesta carretera transversal, hi havia altres opcions, com era fer-la per Anglès i els pantans, seguint el recorregut d'aquella N-141 cap a Manresa, inacabada. Però al final es decidí fer-la amb més despesa i travessant les Guilleries pel coll de Revell, així donava servei a Santa Coloma-Anglès i a Arbúcies-Sant Hilari Sacalm, que mirava més cap a Vic, i ara tenia una millor connexió cap a Girona, 5 quilòmetres menys que passant per Osor, encara que alhora millorava la connexió amb Vic. La seva construcció aixecà bons desitjos per a uns però també protestes, moltes protestes d'altres. Al petit poble de Joanet, hi hagué prou moviment i protestes, força sonades, que al final feren cedir al responsables perquè aquest fessin un túnel en lloc d'una rasa. I en aquest túnel, és bo recordar que hi hagué la primera persona que deixà aquest món en el primer sinistre de l'eix. Potser no fóra mala cosa posar-hi un placa recordant el fet. A Vilobí algunes protestes feren canviar el recorregut per no afectar uns terrenys. En agafar aquesta opció de construcció, significà una gran destrossa, protestes diverses hi va haver. I avui podem veure plenament la ferida oberta. El bon fer d'aquells que feren les primeres carreteres seguint el relleu. No té res a veure com es fan actualment les gran obres, fetes sense gaires miraments. El Sr President, ha dit que això és una meravella, una gran obra del S. XXI. I potser, ben dit, perquè no ho va ser al seu inici, al segle passat, sí fou un gran obra de destrossa. Ja quan s'estava fent hi hagueren protestes reclamant doble carril, perquè aquella nova carretera seria per als camions. Però els de dalt es feren l'orni, la nova carretera passà a ser una carretera per al camions. I fins ara. O no?

Només són 200 eurosÉ

Dolors Vilà Planas. Girona.

Estic buscant un lloc per aparcar. He d'anar a la farmàcia a comprar un medicament que un fami?liar meu necessita urgentment. Dono voltes i voltes i més voltes i no n'aconsegueixo trobar cap. Finalment, a pocs metres d'una farmàcia veig una zona de càrrega i descàrrega i decideixo deixar-hi el cotxe. Al cap de pocs minuts surto i veig que hi ha un agent de la policia municipal que m'està posant una multa. M'hi adreço i li explico les circumstàncies que han fet que aparqués allà. Ho sento molt senyora, són 200 euros!

Uns dies després... Sóc a casa i sona el telèfon. És una amiga meva. Fa dies que no parlem. Com va tot? Com sempre passem una bona estona xerrant i li comento el tema de la multa. Després d'explicar-li, em diu: estic al·lucinada. Per què?, li pregunto jo. Llavors, ella m'explica: Fa uns dies he sabut de la sentència per un cas d'atropellament a dues persones, en un pas de vianants, per un conductor begut, reincident en un delicte de conducció amb alcoholèmia, i que va fugir. Després d'una primera sentència amb uns mesos de presó i retirada del carnet de conduir, els advocats de la defensa recorren i surt una segona sentència, definitiva, que acaba sancionant el conductor amb una multa de 200 euros.

Just o no? Comparable o no?, això sí, real del tot, però... Ja ho veieu... només són 200 euros!