Els alemanys planifiquen amb el mateix detall les seves accions empresarials i les seves efemèrides. El 31 d'octubre de 2017 farà 500 anys que Luter va fer públiques les famoses 95 tesis i els protestants d'arreu del món volen celebrar i compartir la seva joia. Especialment Alemanya, pàtria de Martí Luter. La seva cancellera, Angela Merkel,convida tothom a unir-se a la celebració "amb esperit ecumènic". Com a europeus i com a catòlics, crec que ens convé acollir i adherir-nos als actes que proposin les esglésies protestants de les diferents branques espirituals i àmbits territorials.
Si els catalans tenim la fita posada a Europa, ens cal fer un exercici d'empatia vers l'obra de l'home que va saber interpretar les ànsies de llibertat del seu temps i va impulsar la història dels europeus per camins d'emancipació, de llibertat i d'una nova cultura: la primacia de la pròpia consciència. Una veritable revolució cultural que ha prenyat bona part de la civilització occidental. L'obra escrita de Luter constitueix una selva immensa de 616 ?obres pròpiament dites, quasi 2.000 sermons, 7.000 documents. Aquestes xifres ja ho diuen tot. Avui l'edició de les seves obres completes té més de 100 volums. Personalitat controvertida i complexa, no gens fàcil d'interpretar, Martí Luter és tanmateix una de les figures clau de la història espiritual d'Europa que va tenir gran incidència en l'estructura geopolítica de l'Europa moderna.
Tanmateix, junt als afanys de llibertat i emancipació que va impulsar Luter, els catalans hauríem de retrobar-nos en les virtuts morals que tant agraden a la cancellera: estalvi, esforç luterà i l'austeritat que porta a la prosperitat. Virtuts imprescindibles per al progrés econòmic, tal com ho pronostica el Premi Nobel d'Economia James M. Buchanan. Ben segur que amb aquests reconeixements i premisses, la diplomàcia alemanya ens posaria catifa vermella alhora d'exposar les nostres reivindicacions nacionals.
Com a catòlics, hem de recordar, d'una manera especial en la celebració dels 50 anys del Concili Vaticà II, que promoure el restabliment de la unitat entre tots els cristians va ser un dels principals propòsits. El Concili va dedicar al tema de l'ecumenisme un important decret anomenat Unitatis redintegratio (UR).
També el belga Mercier, promotor reconegut de l'ecumenisme, expressa el seu sentit ecumènic amb unes paraules ben assenyades: "Per unir-se cal estimar-se; per estimar-se cal conèixer-se; per conèixer-se cal anar a trobar l'altre".
Conèixer i anar a trobar l'altre és el propòsit d'aquest modest article. Per aquest motiu, m'endinso en la vida i obra de Martí Luter de la mà del gironí Mn. Joan Busquets i Dalmau, teòleg de referència del nostre segle i gran especialista de la vida i obra de Luter, on descobreixo que el Concili Vaticà II va acollir moltes exigències que havia formulat el pensament luterà. Entre aquestes, podríem esmentar com a principals la prioritat de la Paraula de Déu que trobem en l'Escriptura; la descoberta de l'Església com a Poble de Déu; la insistència en la confessió de Jesús crucificat; la comprensió dels ministeris eclesiàstics com a serveis; el sacerdoci universal de tots els batejats; una Església necessitada sempre de reforma i sotmesa a la Paraula de Déu; la unitat en el que és necessari i la diversitat de disciplina i de teologia; el compromís a favor de la llibertat religiosa. Els catòlics devem, doncs, un agraïment a Martí Luter per a les seves intuïcions religioses d'alliberament clerical i promoció laïcal.
Cada any, del 18 al 25 de gener, té lloc la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. El lema d'enguany ha estat: "Què espera el Senyor de vosaltres?" (Mi 6, 6-8). Poden haver-hi moltes respostes particulars a aquesta pregunta. Tanmateix, n'hi ha una que el món catòlic, des de l'autenticitat del moviment ecumenista, no pot eludir: Benet XVI ha de revocar l'excomunió de Martí Luter que va formular el Papa Lleó X, el gener de 1521, mitjançant la butlla Decret Romanum Pontíficem.
Així ho ha demanat al Papa Margot Kassmann, bisbessa de l'Església Evangèlica alemanya, anomenada "ambaixadora de Luter" per ser la directora i coordinadora dels innombrables actes que l'any 2017 es celebraran a Alemanya. Per a Margot Kasmann, ara és el moment d'aquest gran gest simbòlic de bona voluntat per aplanar el camí de la unitat i eliminar aquesta aresta que separa catòlics i protestants. Argumenta que moltes comissions ecumèniques han conclòs que l'excomunió a Luter és "teològicament injustificable".
Benet XVI no tindrà fàcil la resposta que faci justícia als anhels protestants; tot i que Joan Pau II va aplanar el camí, amb diferents reconeixements públics sobre la saviesa i bondat de Martí Luter, encara hi ha personatges dins de l'Església com el cardenal Koch, President del Catòlic Consell Pontifici per a la Unitat dels cristians, que ha titllat la "Reforma protestant" de "pecat" i "fracàs".
"Què espera el Senyor de vosaltres?" (Mi 6, 6-8). Quina serà la resposta de Benet XVI?
