Un home de Déu

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Recordo amb entusiasme la primera aparició de Benet XVI en ser elegit Papa i sobretot les seves paraules: «Un simple i humil treballador de la vinya del Senyor», així s´ha mantingut al llarg del seu pontificat, una vida dedicada al servei del missatge de Crist, ens ha parlat amb el cor i amb el cap, ens ha donat exemple de senzillesa, servei, coherència, rigor intel·lectual, amor a la veritat i mostra d´una fe indestructible i valenta.

Ens ha sorprès amb la seva renúncia al càrrec, ho ha fet amb un gest de molta humilitat, d´acord amb el seu pensament i per servir millor l´Església, les seves forces no s´adeqüen per més temps a l´exercici del seu ministeri. Ha decidit que es retirarà a un antic mones­tir de clausura dins el Vaticà per dedicar-se a una vida de pregà­ria.

Sí, ha estat un home de Déu i ho continuarà essent, un bon testimoniatge per a tothom, gens freqüent en el món d´avui. Ara el que ens cal agrair el seu ric i fecund Magisteri i demanar que l´Esperit Sant il·lumini els cardenals electors per escollir el seu successor.

Suport de la CUP a CiU

maria palau pons. GIRONA.

En les darreres eleccions municipals, indignada pels camins que havia pres la política, vaig decidir votar la CUP. Creia que era una nova forma de fer política, no viciada, i vaig pensar que podia fer confiança als joves que s´hi presentaven. Ara, haig de confessar que si demà hi hagués eleccions no els tornaria a votar perquè em sento molt decebuda.

Sempre m´he considerat una persona d´esquerres i nacionalista i sempre he lamentat qualsevol pacte amb la dreta. Dilluns passat, vaig veure que en el ple dels pressupostos, els membres de la CUP i els d´ICV es varen abstenir, cosa que va permetre que la proposta de pressupostos de Convergència i Unió tirés endavant. En uns moments en què les relacions entre el PP i CiU estan més tenses que mai, la finalitat màxima de qualsevol formació d´esquerra hauria de ser la de deixar sola CiU. No entenc per què han de donar-los un cop de mà perquè facin la seva política. És que els de la CUP s´han oblidat que molts alts càrrecs del partit de CiU estan imputats? És que no saben que darrere el seu pretès independentisme de cap de setmana s´hi amaga una política neoliberal? Què és això d´anar d´alternatius i després ajudar els que retallen? Ja sé que em diran que ho fan per donar veu a les associacions, però això és un argument demagògic. La millor forma d´ajudar l´associacio­nisme de la ciutat i les classes populars en temps de crisi no és fer la pinça amb la dreta per aconseguir petites engrunes, el que s´ha de fer és aconseguir deixar la dreta en evidència.

Sincerament, senyors de la CUP, m´heu decebut.

Una votant de la CUP emprenyada.

Un mosso molt incívic

Xavier Marquès. GIRONA.

Sens dubte, ser membre de les forces de seguretat no és garantia de res. Com podem fiar-nos d´algú que, amb els actes més quotidians i senzills, demostra una deixadesa absoluta? A l´Escola de Policia no ensenyen a ser, ja no dic educat, ni servicial vers els ciutadans, ni amable? Només caldria que ensenyessin a ser una persona cívica, un individu com cal. Però sembla que això també és difícil.

Si he de ser sincer, no em sorprèn, al contrari, abans que ho fes ja m´imaginava que ho faria. La situació era propícia. Es trobava, de bon matí, dins el seu cotxe patrulla parat a un semàfor, a la ciutat de Girona, amb la finestra oberta, penjant el braç per la finestra i amb una burilla a la mà. Mentre feia petar la xerrada amb el seu company feia de tant en tant alguna caladeta. Però és clar, una vegada ja no sortia prou nicotina per alimentar el seu ego va fer el gest més inoportú, llançar la cigarreta a terra, sense vacil·lar ni immutar-se ni un moment, amb total normalitat, com aquell que ja ho ha fet centenars de vegades.

«Senyor» mosso, amb el gest que ha fet, per exemple, va encetar-se el gran foc de l´Empordà el proppassat estiu. A casa seva també actua d´aquesta manera o només ho fa quan treballa? No hi ha cendrers al cotxe patrulla o potser, per culpa de les retallades, aquests ja no hi són? Incívic és qualsevol ciutadà que actuï amb comportaments inadequats. Però, en gran mesura, encara ho és més si aquest incivisme prové precisament d´aquells que, en teoria, han de donar bon exemple. «Senyor» mosso, la propera vegada no llenci la burilla a terra o, més ben dit, millor encara, no fumi. Potser així millorarà una mica el seu tarannà i podrà arribar a ser, almenys, una persona com cal. De moment, i ho sento molt, no em mereix la meva confiança.