La carretera N-II va tornar a registrar ahir un greu accident de trànsit. La situació en aquesta via, la principal entrada i sortida cap a Europa, arriba ja a uns límits insostenibles. Circular-hi és, literalment, jugar-s'hi la vida. La mesura de no deixar-hi passar els camions i desviar-los per l'autopista no és tampoc la solució. Llavors serà l'autopista la que es convertirà en una via perillosa. El que cal fer és garantir la seguretat dels usuaris i això passa bàsicament per refer la carretera de dalt a baix amb dos o tres carrils per banda. Costi el que costi. Estic convençut que si això passés en una via de Madrid, o millor encara Galícia -d'on és la ministra de Foment-, ja estaria solucionat. Aquí, com si fóssim la Gàl·lia. Lluny i abandonats. El mateix passa a l'anomenada carretera de la vergonya que connecta Girona amb la Selva i la Garrotxa. Dir que és perillosa és poc. Tampoc s'hi val a recomanar als conductors que no corrin perquè, en aquest cas també, el que cal és millorar la seva seguretat i fer variants on calgui. Costi el que costi també, perquè, de moment, el que ens costa a tots plegats són vides humanes i això no es pot reemplaçar.
