Durant la setmana passada es van viure escenes veritablement dramàtiques vinculades a la problemàtica de l'habitatge i les dificultats per afrontar les hipoteques. Un matrimoni de jubilats va decidir treure's la vida a Mallorca i dues persones més a Biscaia i Alacant, davant l'imminent desallotjament de les seves cases. Els successos, a banda de la irreversible tragèdia familiar que suposen, poden ser entesos com una inequívoca advertència dels senyals d'alarma i la psicosi social generada entorn dels desnonaments, fins a l'extrem de desquadrar i distorsionar completament el seu tractament i realitat actual. També és una evidència que totes les parts implicades, en comptes d'accions de força i pressió econòmica o social, estan obligades a entendre's i a dotar de racionalitat un fenomen, multiplicat per la crisi econòmica, que no es pot saldar mai amb el preu de la vida. Perquè la iniciativa legislativa popular que demana un canvi substancial de la llei hipotecària, amb el triple de firmes necessàries, fos admesa a tràmit al Congrés, va caldre una forta pressió popular a peu de carrer, fins a l'últim minut. En una operació d'oportunisme, PSOE i PP han fet veure que incorporaven el clamor del carrer als seus projectes de reforma de les hipoteques i han consensuat el tràmit per via d'urgència. Alguna cosa a veure també hi deuen tenir les crides a l'ordre des de Brussel·les o les queixes, tan rellevants per al cas, de col·lectius professionals com els de la judicatura i l'advocacia. Assumit està que, en els temps de la bombolla immobiliària i de la normalitat monetària, hi va haver excessiva màniga ampla en la concessió i fins i tot estímul d'hipoteques. La banca no pot reaccionar ara igual com si res no hagués passat o prescindint del sentit de l'equitat. Totes les parts implicades estan cridades a l'acord responsable per adaptar els deutes d'habitatge a la conjuntura actual pal·liant, al mateix temps, els excessos del passat. S'imposa la racionalitat a l'hora de tractar i resoldre els problemes hipotecaris. La renegociació, el diàleg, el lloguer social i l'adequació normativa a la realitat, a part de les dosis imprescindibles de sensibilitat i d'humanitat, són eines que no poden menysprear-se en absolut, a la vista de la conjuntura actual.