Cartes

Carme Torelló. Arbúcies.

Aquesta part de la casa de les nostres viles i ciutats té un ús força diferent del d'abans.

Abans el balcó era un lloc ple de geranis, un lloc des d'on vèiem passar la gent, un lloc des del qual podíem parlar amb els veïns, prendre la fresca, entomar el sol, lluir domassos en les festes importants.

Però després l'estretor dels pisos va fer que fos una ampliació per deixar-hi coses: bicicletes, ampolles de butà i altres trastos.

Ja sabem que els temps canvien i ara la utilitat principal d'un balcó és promocionar el mateix habitatge que està en venda o per llogar i posar a la vista les nostres reivindacions: algunes particulars i d'altres més generals: Prou retallades! I d'ençà de l'11 de Setembre: senyeres, banderes que encara perduren i que van perdent color. Però, dimarts, diada del nostre patró Sant Jordi, som convidats a seguir un nou lema: "Per Sant Jordi, el libre, la rosa i l'estelada al balcó".

Inundem el país d'estelades.

Diada de Sant Jordi

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Tot està a punt per tornar a celebrar la festa del nostre Patró que tant representa per Catalunya. Roses de tota mena ompliran places i carrers de pobles i ciutats, també una gran varietat de llibres. Tot i la crisi les editorials ens estan presentant moltes novetats. Només ens cal tenir ganes de llegir i saber escollir el que és més adequat per la situació que estem vivint, però sobretot -no podem oblidar- que ens faci gaudir de la lectura. Un llibre és com un amic, tots sabem com n'és d'important seleccionar el que més ens convé.

No és només aquí que celebrem la festa del llibre, la Unesco, seguint la nostra tradició de regalar un llibre a més de la rosa, el dia de Sant Jordi, va proclamar per primer cop l'any 1995, el 23 d'abril "Dia Internacional del llibre" per promoure la lectura i fer un homenatge universal als llibres i autors.

Treballar per enlairar la cultura és ?sempre positiu, tenir al nostre abast llibres ?d'una bona qualitat literària diu molt d'un país. Sortosament n'hi ha i els podrem trobar també en la campanya d'aquest any. Un bon objectiu a favor de la nostra llengua hauria de ser: fomentar en l'àmbit personal l'hàbit lector i encara més, dins l'ambient familiar.

La política mediambiental i el blat

Jesús Domingo. Girona.

El passat dia 5 d'abril llegia el titular d'un estudi tècnic que deia: "Els blats danesos són deficitaris de proteïna per la política mediambiental", vaig pensar que valdria la pena escriure sobre això.

El Consell danès d'assessorament agrari (Dies) ha denunciat que la manera en què el govern danès s'aplica la directiva Nitrats està costant entre 200 a 400 milions d'euros als agricultors de Dinamarca. Des del 1991, l'administració danesa va establir un límit màxim d'utilització de fertilitzants nitrogenats, amb la finalitat d'implementar la directiva, en lloc d'optar per una fertilització raonada, en la qual es concilia les necessitats de les plantes amb els riscos mediambientals.

Les pèrdues calculades per dies són la base de la reducció del contingut proteic dels cereals i a la baixada dels rendiments. La taxa mitjana de proteïna del blat danès ha baixat del 11,5% el 1990 al 8,5% el 2012.

Això fa entre altres coses que els cereals produïts a Dinamarca s'utilitzin fonamentalment per a l'alimentació animal, de manera que el seu baix contingut en proteïnes obliga a importar una gran quantitat de coca de soja dels EUA i Sud-americà.

Abans aquests desajustos els productors francesos de blat denuncien que aquesta forma d'aplicació de la directiva no només perjudica l'agricultor, a qui sens dubte li generen pèrdues sinó que a més incrementa la dependència comunitària de proteïna de l'exterior. Per una mal entesa política mediambiental ens fem dependents, cosa que no demostra que es millori el medi ambient en general.

Juvé-Pallach, uns fantàstics flaixos

Roser Laborda. Palafrugell.

El programa El documental (Canal 33), ens obsequià la setmana passada amb un acurat i complementari aprofundiment

en les vides de Josep Pallach -polític i pedagog- i de la seva esposa, Teresa Juvé -escriptora-.

Penso que cal felicitar els qui han fet possible aquest documental i recomanar que, si no el vàreu veure en directe, ho feu a través de TV3 a la carta. Val la pena!