Més pressió sobre el sistema de pensions

Espanya és el país de la Unió Europea on hi ha més dones que han estat mares per primer cop als 40 anys o més. El segueixen de prop Grècia, Itàlia i Portugal, segons el llistat de l’Eurostat tancat per Romania, Lituània i Eslovàquia. A l’última dècada, es va produir un descens de naixements del 23,1% i el 2023 va baixar un 2%, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). 

No és una tendència nova, però sí la gestació de les seves conseqüències: les noves generacions, cada cop més minvades, hauran de sostenir un sistema de pensions molt pressionat per la jubilació dels baby boom, dels treballadors que actualment tenen entre 45 i 65 anys. 

Les causes venen derivades de la feina. La incertesa laboral, barrejada amb una escassa flexibilitat, desincentiva les dones, especialment aquelles amb estudis universitaris que vulguin tenir fills, ja que el resultat seria abandonar el lloc de feina.

Segons explica Virginia Sánchez, autora de l’informe Natalitat i institucions publicat per la Fundació de les Caixes d’Estalvi (Funcas), una de les raons que sustenten la baixa natalitat a Espanya és «la inestabilitat laboral que es deriva de l’alta incidència dels contractes temporals i l’elevada desocupació a què s’enfronten les llars espanyoles». El país es caracteritza per l’elevada incidència de la jornada partida i una alta presencialitat al lloc de treball que no ajuda a la criança conjunta dels fills. I la flexibilitat laboral, entesa aquests anys com la possibilitat de teletreballar, tampoc ha tingut èxit.

Però hi ha més factors. Sánchez apunta a «la generositat limitada de les ajudes que reben les famílies amb fills i de la despesa destinada a l’educació infantil» i també a les dificultats d’accés al primer habitatge. A Espanya només un 16,3% dels joves amb edats compreses entre 18 i 29 anys han estat capaços d’emancipar-se (uns 7 milions) davant del 31,9% de mitjana de la Unió Europea, segons el darrer informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut corresponent al primer semestre del 2023. 

Els preus disparats de lloguer eviten que les noves generacions tinguin una llar on poder començar a pensar en la creació d’una família i retarda l’edat de tenir el primer fill. A aquests motius s’uneix «el repartiment desigual entre pares i mares de les cures dels menors» que podria ocasionar, segons l’informe de Funcas, una baixa natalitat «a causa d’un possible desig de ser mares de les dones espanyoles».

La combinació entre la baixa natalitat que assola Espanya i l’augment de l’esperança de vida fa que els pensionistes cobrin durant més anys la pensió. La sostenibilitat del sistema de pensions ha estat qüestionada per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Per a l’organisme, l’última reforma acordada aprovada incrementarà el dèficit públic en 1,2 punts percentuals del PIB per al 2050, ja que la despesa destinada a les pensions «començaria a accelerar-se especialment» a partir del 2035 i pujaria fins al 16,3% del PIB per al 2049 davant el 13,7% actual.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Jubilacions massives

Amb la jubilació dels baby boomers, la generació nascuda entre 1946 i 1964, augmenta la despesa del fons de pensions la pressió sobre els més joves, que no han pogut reemplaçar de manera efectiva la gent gran per la menor natalitat. Espanya necessitaria superar els 10 naixements per cada 1.000 habitants per comptar amb una força laboral suficient que sustenti el sistema actual de pensions, cosa que, de moment, sembla difícil.