Aquesta setmana a les xarxes socials s'han anat difonent imatges de ciutadans dels Estats Units que a les principals ciutats del país viuen sota els ponts, on han construït vertaderes llars. Sorprèn que es pugui veure la pobresa llunyana i no la de casa nostra. A Girona, hi ha hagut gent sense llar, sota el pont de Fontajau, a les Hortes de Santa Eugènia, en cases abandonades, en cotxes en pàrquings públics...
Algú es defensarà i argumentarà que a Girona tenim La Sopa i el Banc dels Aliments per solucionar-ho. L'important no és el lloc on viuen els invisibles. L'important és el perquè. I la caritat, i determinades formes de solidaritat, només ajuden a convertir la seva situació transitòria en una "provisionalitat permanent". Europa té 23 milions d'aturats a la Unió Europea i més de 80 milions de pobres. Els joves apareixen com les víctimes principals. I cada dia més els nens. Si no anem a l'arrel del problema, seguirem allà mateix. Tant d'Estat com sigui necessari, tant de mercat com sigui indispensable.
