Aquest senyor "progressista" del PP que ostenta vergonyosament el seu mandat de ser ministre de la Injustícia de la vella caverna hispànica, m'acaba de posar els pèls de punta. Qui són aquesta gent, bisbes, jutges, ministres i pseudocientífics que gosen dir-me què he de fer amb el meu cos i ficar-se amb la meva intimitat i lliure voluntat de decidir si vull ser o no ser mare? Qui són aquests polítics que intenten imposar el seu criteri davant la meva lliure decisió de no parir? Què saben ells, els homes, de la nostra identitat en femení? Què saben o què no volen saber o no volen assumir que la causa dels embarassos no desitjats són precisament ells? Només els representants d'una subcultura que ignora i vol ignorar la importància de ser dona com la seva de ser home.
Ja no es tracta, diguem-ho clar i català, de demanar ni suplicar el dret i la compassió del masclisme oficial quan es tracta d'avortar legalment per malformacions del fetus ni tan sols pels perills de la mare, ni amb l'excusa hipòcrita d'aquesta plaga de violacions i maltractamens. Perquè per la nostra llibertat de decidir el que el nostre cos vol i ens demana no li hem de demanar a ningú ni molt menys a cap home, ni perdó ni compasió. No hem de ser mai més ni vencedores ni vençudes. Potser encara podrem fer la pau entre els dos sexes. O potser i mentre campin amb el seu poder els gallardons, la guerra serà llarga. Massa salvatge i estúpida entre la nostra raó i la sense-raó de totes i tots plegats. De moment i per tornar a començar, si us plau: "Váyase, señor Gallardón". Que a nosaltres, les dones, no ens interessen els no-nats sinó, com a vostès, la vida.
