Desconec si la Cambra de Comerç i/o l'Ajuntament de la ciutat de Girona han realitzat, encetat o tenen previst fer un estudi sobre el possible impacte econòmic que podria tenir l'hipotètic -i desitjable- ascens del Girona FC a la Primera Divisió o Divisió d'Honor del futbol ?espa?nyol. He esmentat la Cambra perquè en diferents ciutats de l'Estat hi ha antecedents d'informes efectuats per alguna d'aquestes entitats respecte del mateix tema pel que fa equips de futbol del seu àmbit territorial. Entre d'altres, Granada, Saragossa, Alacant, Almeria, Tarragona, Alcoi i Xerès, si més no que jo conegui.

Com diu la coneguda expressió, no s'ha de vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo i encara manquen setmanes -i partits decisius- per tal de veure si, finalment, el Girona assolirà l'ascens. Però tot i així, val la pena comentar aquest tema ara i aquí perquè a més de servir per fer-se una idea aproximada d'aquesta hipotètica situació d'increment del producte brut gironí, pot animar que en aquesta recta final de la lliga el Girona rebi encara més suport, si més no moral, a les aspiracions d'ascens dels jugadors, de l'entrenador i el seu equip tècnic, del directius del club i del aficionats i seguidors. Un suport que ja és un fet constatat del qual ha donat compte aquest Diari, atès que els bons resultats de les últimes jornades semblen haver elevat les últimes setmanes tant l'assistència al camp com el nombre de socis.

Així doncs, proporcionaré algunes dades econòmiques sobre el que podria representar per al sector turístic i hostaler de Girona, sobretot, tenir aquest club a la màxima categoria. Abans, però, em permeto recollir un parell de frases molt significatives i representatives de la diferència entre disposar d'un equip de futbol de Primera o de Segona Divisió. La primera és d'un antic alcalde de la ciutat d'Albacete, Manuel Pérez Castell, qui l'any 2005, amb motiu del descens de l'equip d'aquella ciutat a Segona, va dir que "si no estás en Primera División es como si tu ciudad no existiera". Afortunadament per a Girona, aquesta posseeix molts més atractius que la ciutat castellanomanxega de les navalles, la qual va gaudir, tot i que per poc temps, de tenir el seu club a la Divisió d'Honor. I la segona frase la va pronunciar una personalitat de Cantàbria, tot dient que "bajar es desaparecer del mapa", avaluant la pèrdua econòmica per a la ciutat en uns 10 milions d'euros quan el Racing va baixar a Segona.

Segons els informes de les cambres de comerç abans esmentats, les estimacions sobre l'impacte econòmic de tenir un equip a Primera poden variar en funció de diferents factors, entre els quals un és la capacitat del camp, entre els 20 milions d'euros a l'any -en el cas d'Elx, Gijón i Saragossa- i els 45 milions d'Almeria, passant pels més de 28 de Granada.

Els diferents estudis de les cambres de comerç tenen moltes similituds i petites diferències entre ells però la majoria tenen en comú una metodologia semblant i prenen en consideració tres grans tipus d'impactes econòmics directes i un quart d'indirecte. El primer efecte directe té en compte una estimació de la màxima despesa corresponent a afeccionats i professionals propis i de la despesa més gran feta per assistents i professionals forans, com ara l'equip tècnic, directius i periodistes, a la qual cal afegir una estimació de l'efecte indirecte lligada a l'anterior. El segon punt és el de l'efecte transferència del pressupost -més elevat a primera que a segona- a altres activitats econòmiques atès que hi ha més nombre de socis i abonats i més assistència als partits i això repercuteix a haver de tenir més personal al club, més guàrdies de seguretat els dies de partit i sous més alts de la plantilla de jugadors i tècnics, entre d'altres. I, finalment, el tercer gran impacte es deriva de l'efecte mediàtic i d'imatge de la ciutat en estar aquesta més present en els mitjans de comunicació, i en ell s'engloben els contractes de transmissió televisiva. Cal tenir present, a més, que hi hi sol haver un augment dels ingressos per un augment de la venda de productes de marxandatge, des de samarretes a bufandes...

Prenent com a exemple l'estudi fet per la Cambra de Comerç d'Alacant respecte de l'equip de l'Hèrcules, pel que fa l'impacte directe es va fer una estimació d'uns 4,2 milions d'euros, gràcies a l'arribada de més turistes i visitants, amb benefici per als sectors d'activitat com ara hotels, restaurants, cafeteries i bars, taxis i comerços. En segon lloc, tot i ser el menys important -només 870.000 euros-, es va avaluar l'impacte indirecte de l'augment del consum derivat de tot allò i de la creació de més transaccions econòmiques. El tercer -i segon més important- impacte econòmic -el de transferència de l'increment del pressupost del club-, va ser avaluat en 5,7 milions d'euros. I el quart l'impacte -i més alt quantitativament- va ser la repercussió mediàtica i d'imatge de marca, per un import estimat -en el seu cas- de 6,6 milions d'euros.

En un altre exemple, el de l'asturiana ciutat de Gijón, les dades indiquen que jugar a la màxima divisió representava en el seu cas rebre cada dia de competició entre 3.000 i 7.000 "turistes" més, seguidors de l'equip visitant, dependent de factors com el de la importància de l'equip rival i les bones comunicacions, als quals s'afegia tenir uns 5.000 aficionats més de l'equip local arribats des de localitats properes de més enllà de la ciutat seu del club. Aquests xifres -cal dir-ho- són inviables a Girona per la manca de capacitat del camp.

Un tercer exemple que he triat tot i ser en un esglaó inferior -ascens de la Segona B a Segona- és quan l'equip alacantí de l'Alcoià -el de la coneguda frase humorística de "tenir més moral que..."- va pujar l'any 2011 a Segona després de 42 anys d'absència en la divisió anomenada "de plata". L'impacte econòmic per a la ciutat, avaluat per la Cambra d'Alcoi, va ser de més de 3 milions d'euros.

No em vull allargar més, ni fer volar coloms, però a banda de l'impacte econòmic en si mateix també s'ha de tenir present l'augment de recaptació d'impostos i taxes per part de les administracions.