La societat espanyola sempre ha tingut una tendència innata a la banalització de determinades situacions i en especial d'aquelles més dramàtiques. I aquesta podria ser l'única explicació possible a un fenomen que esgarrifa i que no té cap mena de justificació. En els darrers mesos assistim a una frivolització de determinats termes, noms i mots, el significat dels quals abasta la crònica negra i més vergonyosa de la història contemporània però, en canvi, s'utilitzen amb una facilitat que exaspera i es popularitzen com a etiqueta del que fan els catalans i del que passa a Catalunya. Anomenar Hitler o nazi els nostres representants polítics o definir com a nazisme la voluntat de poder decidir lliurament és quelcom que en qualsevol altre país suposaria una condemna contundent i immediata a aquells que apliquen amb tanta superficialitat aquestes definicions però, malauradament, vivim en un estat on les diferents formes d'analfabetisme i d'ignorància segueixen essent un dels seus trets característics.
La pregunta que cal fer-se és si val la pena contestar a polítics, mitjans de comunicació o representants socials, quan aquests no tenen cap més arma que la d'utilitzar el nazisme com a etiqueta contra el poble català, demostrant així un grau de desconeixement que ultrapassa la quota mínima d'incultura. Però, compte, que creuar contínuament aquesta línia vermella sí que és preocupant, perquè amb la frivolització del terme es nega conscient o inconscientment tota la seva cruesa i la seva realitat, i una cosa és que no ens entenguin o que siguin analfabets i una altra molt diferent és que a sobre modifiquin la història o juguin amb aquesta com si res hagués passat. No puc entendre que s'oblidin del que va representar el nazisme, però encara entenc menys que si ho saben, utilitzin i banalitzin aquesta expressió de manera tant barroera i habitual per qualificar de nazis o de nazisme tot allò que no els agrada, i que si es així, ningú els pari els peus, encara que sigui per respecte les víctimes de l'holocaust.
