mentre diversos barons del PP discuteixen gens dissimuladament sobre la necessitat de respectar els límits de dèficit que es van fixar per al 2012 o bé implantar un nou model de finançament amb un límit de despesa asimètric que alleugi l'angoixant situació financera de Catalunya o la Comunitat Valenciana, aquesta setmana s'ha fet públic un informe que analitza el desenvolupament humà i la pobresa a l'Espanya autonòmica. Les seves conclusions són tan demolidores que fins i tot els autors de l'estudi alerten de la necessitat de canviar l'actual sistema de finançament. És un contrasentit que Catalunya, que és la comunitat que més aporta al PIB estatal i que més exporta, tingui un dels índexs de pobresa més elevats d'Espanya. Alguna cosa no quadra. Catalunya no només és la cinquena comunitat on més ha crescut la pobresa durant la crisi, sinó que també és la cinquena amb un percentatge més alt de pobres, amb un 21,6% dels seus habitants. No és estrany que quasi diàriament surtin informacions d'entitats socials, com Càritas, la Creu Roja o el Banc dels Aliments, alertant dels espectaculars increments del nombre de persones que hi acudeixen per satisfer les necessitats més bàsiques. Segons l'últim informe de la Creu Roja, donat a conèixer dijous, han augmentat un 40% les atencions a persones grans en situació de dependència. De cada 100 euros de donatius que ha rebut l'entitat, una tercera part s'ha destinat a a ajudar en el dia a dia de la gent gran: dutxar-los, portar-los menjar, etcètera. Els nivells de pobresa que ens atribueixen són inassumibles. El malbaratament d'antany i les retallades indiscriminades d'avui poden infligir un greu perjudici al teixit social català. Entretenir-se en disputes polítiques no arregla res. Cal actuar amb precisió i contundència. Amb les coses de menjar no es juga.
