Cartes

Sánchez-Camacho?

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

Ja he dit, en més d'una ocasió, que en les darreres eleccions més de 100.000 dels votants es van creure les paraules que aquesta vegada sí que treballaries per Catalunya. És evident que tots aquests votants sabien que no ho havies fet mai, però esperaven que aquesta vegada deies la veritat, no per tu, sinó pels vots que això et podia reportar. Què ha passat? Doncs, una vegada més -i ja en van moltes- has fet just al contrari del que et demana Catalunya.

Vegem-ho: a) Quan hauries d'estar callada... llavors parles i fas ximpleries com el que vas fer amb la Policia Catalana o actues en mitjans que defensen el totalitarisme, on et sents com "peix a l'aigua". b) En canvi, quan hauries d'actuar, t'amagues i ningú sap on ets: és el cas d'aquests darrers dies quan parla el tal Monago... No saps dir-li que si ha aconseguit el control del dèficit és gràcies als diners que li vénen de Catalunya, València i Balears? No saps dir-li que, precisament ell, no ha fet absolutament res per Espanya, sinó gastar els diners que els altres li donen? Quan parla Aznar -i diu les bestiesses a les quals ens té acostumats- no ets capaç de fer-li veure que ningú vol el seu retorn? Quan la famosa María de los Llanos de Luna del teu partit i virreina de Catalunya homenatja la División Azul, no ets capaç de fer-li veure que aquests van lluitar a favor del feixisme? Quan el president de Madrid -del teu partit- diu ximpleries, no ets capaç de fer-li veure que si Madrid no fos la capital de l'Estat, seria un poblet enmig del desert? Quan el tal Wert proposa una llei retrògrada, no ets capaç d'informar-lo de la veritat de l'ensenyament en català? Quan Fabra, Bauzà i Rudi menystenen el català... no ets capaç de donar-los les explicacions filològiques adients?

No ho sé, Alícia, fes-t'ho mirar!

Desorientats i capficats?

Francesc Buixeda Cabré. SANTA PAU.

Veient els darrers esdeveniments i notícies als mitjans de comunicació, arribo a la conclusió que tant el Govern de l'Estat com el de la Generalitat, s'han desorientat i s'han capficat en temes que no és el moment oportú ni el lloc de comentar. Amb una situació de crisi profunda en què ens trobem, estan ambdós immersos en les picabaralles de recursos, retallades, endeutaments, sobiranisme, declaracions i contradeclaracions, és, en fi, una pèrdua de temps constant, per no entrar en el fons de la qüestió, que ens afecta a tots, menys a ells, perquè segueixen gaudint dels seus excessius privilegis, i per tant no viuen la realitat, encara que enganyant-nos, com tots els polítics, diuen que estan gestionant la situació per sortir-ne, i cada cop ho allarguen més, fins i tot els de les CCEE; en resum, em sembla apreciar que tot i la gran quantitat d'assessors de què disposen ambdós governs, no saben per on sortir-se'n, els ha caigut una patata calenta a sobre que no se l'esperaven i no hi ha qui l'agafi.

Senyors dirigents, per si no se n'han assabentat, els vàrem elegir per solucionar els problemes que ens angoixen, com la situació financera i l'atur, i fins aquest moment no s'ha aconseguit res; sí, augmentar els tributs per fer-nos patir més i la corrupció política que s'està estenent com la pesta.

Si us plau, us podríeu asserenar una mica tots i centrar-vos d'una vegada per totes a solucionar la situació i deixar aparcats els recursos, el sobiranisme i les picabaralles, per treballar a fons i seriosament a solucionar-ho. Quan això s'hagi encarrilat i s'estigui més serè, podria ésser el moment, prèvia la consulta ciutadana, d'estudiar el tema del sobiranisme. No em cansaré de dir-ho, mai poden anar els cavalls darrere el carro. Si us plau, seny i més seny per a tothom.

Sobre l'Hotel Carlemany

Carmen Alcalde Garriga. BARCELONa.

Jo em manifesto com una addicta compulsiva a passar les meves nits, quan torno a la meva ciutat de Girona, a l'Hotel Carlemany. Fa temps, massa, que he deixat de replicar a una carta a aquest diari, a una tal senyora Cristina queixosa per les pujades -inevitables- als seus preus, situació forçada a causa de la circumstància de fallida enòmica de tot Europa- i, en especial, el meu país-. Aquesta senyora, dolguda per dos o tres euros de més del seu consum, s'oblida del principi qualitat-preu. I no diu que el Carlemany és i ha estat per a ella mateixa el racó més confortable de Girona, on es fa el miracle de l'empatia del seu servei. Obvia tot el que fa trobar-te com a casa teva quan el director surt a rebre't, quan tot el personal es fa estimar i sempre et fa un somriure tendre que et genera la sensació d'estar emparada i la tranquil·litat de poder adormir-te bé. Gràcies al director empàtic i a totes i a tots els seus col·laboradors exquisits, que amb el seu somriure etern ens fan passar una nit tendre després de mirar per la finestra la formosa plaça del "Pirulí".