La necessitat dels voluntaris en temps de crisi

La galopant crisi dels últims anys ha deixat centenars de milers de persones sense feina, moltes han perdut l'habitatge i d'altres han quedat excloses de la societat amb escàs marge per reintegrar-s'hi si algun dia es capgira el cicle econòmic. Paral·lelament, la crisi ha tornat a posar en relleu la llarga tradició del voluntariat que existeix a Catalunya al marge de les institucions oficials. Òbviament, aquesta segona conseqüència de la crisi -el reviscolament del voluntariat- no compensa els efectes de la primera, però sí que reforça l'altruisme social. És calcula que, tant a Espanya com a Catalunya, prop d'un 20% dels ciutadans participen en les diferents modalitats de voluntariat social. Tot i situar-se per sota de la mitjana europea (un 34%), la participació ciutadana és remarcable. En aquests últims anys s'hi han incorporat amb especial incidència dos grups socials. D'una banda, persones que estan a l'atur, disposen de temps i volen sentir-se útils i, d'altra banda, persones jubilades que volen aportar la seva experiència vital, coneixements i altruisme als ciutadans que més ho necessiten. A banda d'entitats prou conegudes com Càritas, Banc dels Aliments, etcètera, que compten essencialment amb la col·laboració del voluntariat, a Girona han sorgit diversos menjadors socials impulsats per veïns. Una d'aquestes entitats, Confiança Solidària, és una iniciativa empresa al barri de Sant Narcís i que consisteix en un grup de voluntaris que cuina menjar procedent de restaurants i supermercats, que després preparen a casa seva, col·loquen en recipients de plàstic i reparteixen a les famílies amb més necessitats, aquelles que no compten amb ajuts socials. Hi ha altres col·lectius al barri de Santa Eugènia, com Cuinem Juntes i Menem en Família. Aquests projectes són l'única cara amable de la crisi: la solidaritat i el voluntariat.