José Juan

Els aficionats més joves del Girona, probablement, no el coneixen. Es diu José Juan, té 44 anys i juga de porter al Torrellano, a la Tercera RFEF valenciana. José Juan ha estat durant molts anys protagonista dels malsons d’en Rafel, un seguidor fidel del Girona, dels de tota la vida. La seqüència es repetia una vegada i una altra. Una jugada, un xut i l’aturada amb la cara de José Juan. Frustració, ràbia i por veient com José Juan parava amb el rostre la rematada de Jaime Mata. Tot seguit, al malson hi apareixia un Pablo Caballero gegant, de dos metres, per enlairar-se per sobre d’Íñiguez i Rovirola i superar Becerra. En Rafel es despertava amb angoixa i suor freda. Sabia que allò havia estat real. I el pitjor de tot, el malson es repetia tot sovint. Amb el temps, al cap d’en Rafel hi apareixerien nous botxins com Kodro, Pere Milla o Trejo, però el malson, per sort, s’aniria espaiant fins a gairebé desaparèixer.  

Des de fa un parell d’anys, en Rafel es desperta amb un somriure gairebé cada dia. Enguany, fins i tot algun cop a mitjanit ha cridat «a la Champions!» mentre somiava. La cara de José Juan ha quedat en un racó amagat del subconscient. Ara als somnis hi apareixen Savinho, Stuani o Dovbyk. També Gazzaniga aturant penals. Amb la cara.