Sempre que a Catalunya li ha calgut, Duran i Lleida li ha ofert la seva visió d'estadista assenyat. Com l'any 95, quan es va abocar en cos i ànima a fer una campanya contra la violència de la sèrie Bola de Drac! És curiós: mentre els ninots japonesos li van posar els pèls de punta, les boles del drac Torramadé, farcidetes de violència sexual i contractual no li han tret gaire la son.
Divendres passat, Duran qualificava l'afer Torramadé de cosa antiga. És veritat que a l'era de Twitter tot caduca molt de pressa. Però si Duran continua amb aquesta hipervelocitat, un dia agafarà el pont aeri i aterrarà al Planeta dels Simis. És clar que seria capaç de demanari un ministeri a un goril·la.
La història de Bola de Drac li devia deixar un cert mal rotllo amb TV3. I el mateix divendres, en unes declaracions a porta tancada i gravadora oberta, Duran va atribuir a aquesta cadena -i a RAC1 i a la gent de Polònia-, l'autoria intel·lectual del desencís que sent cap a CiU una part de la població enquestada.
La hipòtesi d'un contuberni mediàtic a favor d'ERC la trobo poc creïble. Sobretot si la posem al costat de les retallades del govern dels millors, dels fils per lligar del cas Palau, o de les aventures dels noiets Oriol i Jordi en el país de la Jennifer meravellosa. Però potser vaig errat.
El senyor Duran, que també és capaç de veure el futur en 3D, va pronosticar que, d'aquí a quatre anys, del sobiranisme no en quedaran ni les engrunes. Vol dir? Al ritme de com tot se'ns va quedant antic, qui potser farà figa són els polítics que només malden per evitar que els descavalquin de la trona.
