Rafael Hernando no és qualsevol. És el portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats. I ha dit una cosa impactant: "Les conseqüències de la república van portar a un milió de morts". No és l'únic que ho creu: hi ha un corrent que considera l'anomenat Alçament, és a dir, el cop d'estat del 1936 , com una conseqüència inevitable dels mals republicans. Potser per això a Hernando li sembla reprovable exhibir la bandera republicana en actes públics.

Però si la república és culpable del milió de morts per aquesta raó, el govern del general Berenguer i qui el va nomenar, el rei Alfons XIII, també ho són, ja que el seu mal govern va propiciar l'arribada de la república. I de qui és culpa que regnés Alfons XIII i que governés Berenguer? Si continuem enrere, per aquest camí podem arribar fins al temps dels íbers i dels celtes.

Com que aquests temes sempre cremen, buscarem analogies en altres terres. Per exemple: el nazisme i l'holocaust. Hitler i la seva banda van exterminar fredament milions de persones, i per això Alemanya renega de la seva memòria i recorda els seus crims. Però podria adduir-se que Hitler va pujar al poder a causa del col·lapse de la República de Weimar. I aquesta es va col·lapsar per la crisi econòmica general i local. I en la crisi econòmica local hi va tenir molt a veure la hiperinflació derivada de les reparacions per la Primera Guerra Mundial. Per tant, l'holocaust va ser culpa de la República de Weimar i, abans, dels aliats, que van imposar les dures reparacions en el Tractat de Versalles, i abans, de qui vulgui que culpem per la Primera Guerra Mundial.

I en direcció contrària, l'holocaust va facilitar la creació de l'estat d'Israel, cosa que al seu torn va introduir un factor d'inestabilitat en tota la regió, que arriba fins als nostres dies. D'això se'n dedueix que la culpa del que passa a Síria és dels signants del Tractat de Versalles, o potser de Gavrilo Princip, el personatge que el 28 juny de 1914 va assassinar a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.

Abans que no acabem relacionant Adam i Eva amb Pol Pot, enllaç que ens deixaria sense marge per al lliure albir, cal que establim un principi bàsic: una cosa és que un legítim govern sorgit democràticament de les urnes cometi errors, fins i tot greus, i una altra és alçar-se en armes contra ell al cap de només cinc mesos de les eleccions. Si igualem totes dues coses, estem perdent referències essencials.