Cartes

He de dir, en primer lloc, que mai m'han acabat d'agradar aquest tipus de missives, ja que les molèsties que es produeixen a les persones que ens hem oblidat de citar (sempre ens oblidem d'algú), superen, clarament, la satisfacció d'aquells als que hem esmentat.

També vull dir que, fins ara, sempre, per comoditat, proximitat, etc. etc... havia acudit a la sanitat privada. En aquesta ocasió, en tractar-se d'una operació "amb cara i ulls", vaig decidir d'anar a la sanitat pública.

I, per tant, si avui faig una excepció és tant per l'autoritat professional del Dr. Cecchini, com, sobretot, per la seva humanitat. Com que mai m'ha agradat afalagar ningú, només vull dir una cosa: en moments com els actuals, amb importants retallades a la sanitat -imprescindibles d'altra part, si volem quadrar els comptes- poder ser operat pel Dr. Cecchini és un autèntic luxe.

També he de dir que, tant al servei de reanimació, per part de la Dra. i les infermeres Pepa i Anabel, com a la 5a planta, em vaig sentir molt ben atès.

Només veig un problema a tot plegat: de la mateixa manera que el Dr. Cecchini ha "aterrat" a Girona, és molt possible -per una senzilla qüestió de promoció professional- que molt aviat opti a una plaça de més nivell, en algun dels hospitals de referència de Catalunya.

Tant de bo que, quan això succeeixi -més aviat que tard, pels interessos dels seus pacients- tot el seu equip (bons professionals tots ells), hagin sabut aprendre del savoir faire i de les habilitats del Dr. Cecchini, molt especialment en la tècnica laparoscòpica i, sobretot, de la seva humanitat, avui dia tan poc present en bona part de la classe mèdica.

Carme Forcadelli Artur MasSALVADOR LLORENTE VARELA. GIRONA.

Al Diari de Girona del diumenge (15-09-2013) a la pàgina principal hi ha un apartat que diu: "La presidenta a l'ombra. Carme Forcadell es converteix en la "líder" catalana", i continua a la pàgina 29 del mateix diari: "Artur Mas no capitaneja cap vaixell. En el seu viatge cap a Ítaca, es troba encadenat a un rem, i prou feina té de no perdre el compàs, no sigui que el tirin per la borda i acabi d'aliment de peixos i calamars".

Sembla mentida que la direcció del Diari mantingui aquest articulista encara (Albert Soler), perquè la majoria de vegades no n'encerta ni una o ho fa expressament perquè els lectors contestin i d'aquesta manera el diari tingui més aportacions.

Jo pregunto qui és aquesta senyora Carme Forcadell? D'on ve? A qui representa? Qui l'ha votat? A quina entitat està? Quantes subvencions rep? Treballa altruistament?

Jo el que sí sé és qui és Artur Mas, és el president de tots els catalans, nascuts i no nascuts a Catalunya, i que va cometre un error important, que està perjudicant a tothom. L'error va ser convocar les eleccions sense finalitzar el mandat quan tenia una majoria pràcticament absoluta, i a més deia que el govern era dels millors, per què? No van treballar els millors per sortir de la situació en què estem. És així com es demostra que són els millors, treballant per solucionar els problemes de cada dia i no crear un problema de banderes, que des de la meva modesta opinió només són draps i de vegades molt bruts.

Agraïment a l'Escola Bressol la BaldufaMarc HernÁndez Masip. GIRONA.

A pocs dies de l'inici de l'escola volem agrair la tasca educativa de l'Escola Bressol la Baldufa. El curs passat l'Ester va ser escolaritzada al primer cicle d'educació infantil amb diabetis tipus 1. El seu llenguatge era molt limitat i requeria de moltes atencions per part dels seus educadors.

La malaltia suposava una barrera física però també social. En aquell moment, la família vam apostar perquè l'Ester visqués la seva malaltia amb normalitat fora de l'entorn familiar. Ara, mirant enrere, les pors i els dubtes s'han esvaït perquè avui veiem els resultats positius: gràcies a la intervenció educativa, l'Ester és una nena de 3 anys molt conscient de la seva malaltia, de les seves necessitats, responsable amb la seva medicació i utensilis de control.

Gràcies a l'experiència viscuda, l'Ester comença aquest any P3 a l'Escola de Domeny amb uns hàbits adquirits i un grau molt alt d'autogestió. És per tot això que volem donar les gràcies primer de tot als amics que ens varen donar suport en els moments més difícils, però també a la regidora d'Educació de Girona, Isabel Muradàs, per la seva actitud d'escolta al ciutadà, i per posar tots els recursos que l'escola bressol va considerar necessaris.

Volem donar les gràcies a l'Institut Català de la Salut i en especial al CAP Doctor Joan Vilaplana, per tot el suport, l'esforç de coordinació i treball interdisciplinari entre ajuntament, serveis sanitaris, escola bressol i UDG

Víctimes d'hipotecaFrancesca Barti i Comalat. BANYOLES.

Fa set anys que vaig comprar un habitatge. En aquell moment no era conscient del que feia, simplement em vaig deixar endur per les marees familiars. Em van convèncer que si m'hipotecava tindria quatre parets segures per a la meva jubilació.

Reconec que em va faltar maduresa i criteri per prendre la decisió de lligar-me a un banc fins al 2043. Tinc sort de tenir feina en aquests moments, estic segura que en cas contrari hauria estat víctima de desnonament, com molta gent ha patit darrerament. És lamentable que centenars de persones s'hagin quedat al carrer.

A l'Estat espanyol, les famílies que perden el seu habitatge han de seguir pagant una part del deute amb el banc, perquè el valor dels immobles és ara inferior a l'import de les hipoteques. La legislació hipotecària espanyola blinda un negoci perfecte als bancs, que els deixa immunes a la baixada de preus dels habitatges.

De fet, totes les persones que s'han hipotecat ara deuen als bancs molts més diners dels que val casa seva. Si comptem les persones que ens trobem "emmerdades" amb hipoteques i sumem els ?interessos que ens treu el banc no és sorprenent la quantitat de ?"calés" que s'embutxaca cada mes.

Molts de nosaltres hem caigut a la mateixa trampa. I ara que voldria desfer-me'n, no és possible, perquè pel preu que el vendria no en tindria prou per cobrir el que em queda d'hipoteca.

No obstant això, he après ?moltes coses bones amb aquesta experiència, com per exemple ser més enginyosa en l'administració de la meva economia, aprofitar els recursos naturals del meu entorn, gastar poc i mirar bé per allà on passen. Actualment, el reciclatge, l'intercanvi i la creativitat les practico diàriament per resoldre el que em roben cada mes.