Sempre he pensat, he estat convençuda, que el nostre país és un país d'emprenedors. Són múltiples els exemples de persones que, del no-res, han sabut crear negocis d'èxit, han construït futur per a ells i per a moltes altres persones. En aquests moments de crisi, sembla que torna a prendre força aquest tipus d'actitud que potser havíem perdut una miqueta en els darrers anys.
Però ja fa temps que, seguint admirant la valentia d'aquesta gent, m'he interessat per un altre tipus d'emprenedors, els emprenedors socials.
Fa uns anys em trobava a Ruanda just després del genocidi. Enmig d'aquella devastació, d'aquella pèrdua absurda i atroç de vides humanes, em va sorprendre molt veure com encara hi havia gent que creia fermament en la capacitat de l'home, de cadascun de nosaltres, per poder canviar el món.
Aquest ha estat un lema en la meva vida, unit a la frase d'un famós escriptor viatger, Kapuscinsky:
"Creuar fronteres és el veritable sentit de la vida... Hi ha moltes fronteres que no són físiques que també cal creuar: les de la cultura, les de la família, les de l'idioma...".
Això és el que fan realment els emprenedors socials, creuar fronteres, trencar amb el que sembla que és inamovible.
Si mirem al nostre voltant, el món en què vivim no ens agrada, el món necessita canviar moltes coses, i no podem mirar els problemes sense fer-ho des d'un canvi radical del nostre pensament. Com podem contribuir, com podem passar a l'acció? Cal reformular el nostre pensament.
Les empreses, que són les que ofereixen productes i serveis als ciutadans, no estan incentivades a oferir solucions alternatives a les persones que no poden pagar els productes.
Els governs que haurien de protegir els interessos dels ciutadans no saben com fer-ho.
En aquesta economia capitalista, basada en el lliure mercat i els beneficis, acumular guanys és l'objectiu principal, i el jo preval damunt de tot. Davant d'aquesta situació apareixen els buits o falles de mercat, en què ni els governs ni les empreses saben com cobrir les necessitats dels col·lectius més desfavorits. És llavors quan apareixen aquest grup de ciutadans descontents, inquiets, preocupats per fer front a les desigualtats injustes, que tractaran de redistribuir els recursos que el govern no és capaç de redistribuir.
Ho poden fer a través de dos camins: intentant corregir les coses negatives a través de l'activisme social i les reivindicacions i alhora generant coses positives, com l'emprenedoria social, tot creant empreses que treballin en pro de les finalitats socials.
Són moltes, i molt interessants, les iniciatives d'emprenedoria social que hi ha actualment i us encoratjo a buscar-les per Internet, us quedareu meravellats. Jo només us faré cinc cèntims de la iniciativa pionera, la de Muhamad Yunus, premi Nobel de la Pau l'any 2006 i creador de Grameen Bank, el banc del poble. Ell va creure, que donant microcrèdits a les dones de Bangladesh, elles aconseguirien tirar endavant la família, tot treballant en petits negocis de nova creació, per fer-les sortir de la pobresa. No era un donatiu, les dones es comprometien a tornar els diners amb un petit interès. Evidentment, aquestes dones no tenien accés a la banca tradicional, no existien per aquesta. És més, la gent de la banca va prendre Yunus per boig tot dient-li que mai recuperaria els diners, que els estava llençant a les escombraries. Després de més de 10 anys de començar l'experiència, el resultat no ha pogut ser més diferent del que preveien els escèptics. L'índex de morositat de Grameen Bank es pràcticament zero i milers de famílies de Bangladesh han millorat les seves condicions de vida de forma dràstica.
Exemples com el de Yunus, i molts altres ens han de fer reflexionar sobre el fet que hi ha formes diferents de fer les coses, i que la riquesa d'uns no es pot basar en enfonsar els altres en la misèria.
Encara que sigui un tòpic repetit mil i una vegades, "és millor donar la canya i ensenyar a pescar, que donar el peix".
