Fa uns anys, quan el Ministeri de Foment amb el llavors ministre Álvarez Cascos al capdavant,va anunciar que el tren d'alta velocitat arribaria a Girona per sota terra els gironins vam obrir uns ulls com plats. Això significava que el viaducte desapareixeria de la trama urbana. El mur de formigó és una barrera, no únicament visual, i es plantejava l'oportunitat d'enderrocar-lo o, fins i tot, aprofitar alguns trams per a altres usos. Ara ja sabem que haurem de conviure amb el pas elevat molts anys més. El Govern central ja no té diners per fer cap altra actuació que no sigui almenys deixar acabades les obres de l'alta velocitat i la reposició de les zones on s'ha actuat. Per tant, tindrem viaducte per anys. Però igualment, ara es planteja l'ocasió de pensar què es pot fer a sota el viaducte en alguns punts del seu traçat. Ara és el moment d'aprofitar per plantejar algunes ?reinvindicacions històriques. Hi ha algunes zones que podrien canviar dràsticament i introduir algunes millores urbanístiques. Un altre problema que té és l'impacte sonor. Per tant, si l'Estat no pot, fem córrer entre tots la imaginació perquè el viaducte tindrà una llarga vida.
