Fixa't en aquest home. Millor, en la seva camisa blanca. Se l'ha posat neta avui, per anar on sigui que vagi. És la camisa més neta d'aquest vagó del metro. I la més natural. Ha perdut l'aprest característic de les peces noves, però ha guanyat una elasticitat que proporciona al seu amo un aire de vitalitat envejable. Fa la impressió que ell ho sap, sap que aquesta camisa li portarà sort. Són les set del matí, tot just hem estrenat el dia i ens espera una jornada esgotadora de moments feliços o de decepcions, de gràcies i desgràcies. A algú, en algun lloc, li haurà tocat el cupó de l'ONCE. Potser ho estigui llegint ara mateix al diari. I mentre es queda sense respiració per la sorpresa, un cotxe estarà xocant amb un altre en algun punt de la ciutat, una ambulància travessarà les avingudes. Una parella d'adúlters, en un hotel, retardarà el moment d'abandonar l'habitació. Milions de mosques moriran aquesta setmana, amb els primers freds de la tardor. Milions de paraules com les meves s'estimbaran per l'esquerda d'Internet en forma de blocs, d'articles, de correus electrònics, de multes de trànsit. Les anàlisis clíniques recorreran la xarxa viatjant des dels laboratoris a les consultes dels metges i des d'aquestes a l'ordinador dels pacients. Demani vostè hora per a la setmana vinent, hem de parlar de la seva tensió, del seu colesterol, d'aquella mena de granet que li va sortir a la pestanya esquerra. De sobte, et ve a la memòria el telèfon de la casa dels teus pares. Un telèfon que fa trenta o quaranta anys que no sona. Però l'home de la camisa blanca, assegut davant teu, s'ha convertit en el centre de l'univers. Es posa la mà als botons superiors i dubta si descordar un altre botó. Ara, el normal és portar-ne dos de descordats, però l'home no n'està segur. Ve d'un món en què aquest detall implicava un grau de seguretat que ell no té. Hi ha alguna cosa reptadora en l'assumpte dels dos botons i ell és un paio mig tímid. Segur d'ell mateix, però poruc. Finalment, decideix quedar-se com estava, amb un únic botó fora del trau. La decisió l'ha relaxat. Sembla que avui, precisament avui, es menjarà el món. Ell i la seva camisa, per ser exactes, se'l menjaran. Bona sort, amic.
