Deixin-se de cúries, de sacerdoci femení i de divorciats combregant. La reforma més urgent que necessita l'Església és de màrqueting. Abans els màrtirs eren màrtirs de debò: eren martiritzats amb totes les de le llei. Ja sé que no és fàcil en els temps que corren trobar algú a qui coguin de viu en viu a la graella com a sant Llorenç, l'esqueixin els cavalls com a sant Hipòlit o li arrenquin la pell a tires com a sant Bartolomè, i ens hem de conformar amb sacerdorts víctimes de la guerra. És el signe del temps: inclús les beatificacions es fan amb tanta pressa que perden qualitat. Però l'error més greu és beatificar-ne 522 d'una tacada. Qualsevol expert en publicitat sap que com més alta és la quantitat menys impacte en l'audiència. Els responsables catòlics s'haurien de fixar en altres marques amb un nombre semblant d'adeptes, com McDonalds, que no tria 522 empleats del mes sinó només un. El màrqueting no es pot deixar de la mà de Déu. Potser perquè l'atorgament massiu de beatificacions s'inspira en les Creus de Sant Jordi, potser pensant que entre 522 alguna li podia caure a ell, Presidentmàs va assistir-hi, i a primera fila per si regalaven les sobrants. Presidentmàs n'hauria pogut donar moltes explicacions. Podria haver adduït que és creient, que era una aposta o que un governant de dretes no només ho ha de ser sinó que ho ha de semblar. Va triar l'única equivocada: dir que els religiosos morts eren víctimes innocents. Equivocada perquè totes les víctimes són innocents i ara li faltarà temps per acudir a sepelis. I equivocada, sobretot, perquè un reconeixement a les víctimes no requereix de parafernàlia religiosa, de creure en el més enllà, ni de millora de l'estatus espiritual atorgant títol de beat. Una cosa és un reconeixement i una altra una beatificació. A veure si Presidentmàs aprèn a distingir el fet civil i públic del religiós i privat. No li serà fàcil a algú que sembla creure que en lloc d'elegit va ser canonitzat.
