Vaig haver de llegir el titular de la notícia dues vegades perquè no m'ho acabava de creure. Deia així: "L'ONU insta Espanya a buscar els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme i a jutjar els autors dels crims". Després, la redacció del Canal 3/24 aclaria que: "El Comitè de les Nacions Unides contra la Desaparició Forçada ha reclamat al Govern espanyol buscar i identificar els 130.000 desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. També l'insta que destini els recursos necessaris per aconseguir-ho, i que s'eliminin les barreres legals perquè es puguin jutjar i condemnar els autors d'aquests crims que encara estiguin en vida".
En el moment de copiar-les, aquestes frases encara em sorprenen a mi mateix, perquè, de fet, i si enguany és el 2013 i el general Franco va morir al llit l'any 1975, resulta que fa 38 anys que el màxim causant d'aquestes 130.000 desaparicions va dinyar-la. Per tant, aquest Comitè de l'ONU contra la Desaparició Forçada porta un retard de 38 anys. I que consti, ara que Francisco Camps havia desaparegut temporalment quan havia estat citat a declarar davant d'un jutge, que consti que no estem parlant de 130.000 persones (espanyols i catalans) desaparegudes, però vives, sinó de 130.000 víctimes assassinades i enterrades en un qualsevol forat. Recordem que els nacionals (falangistes i feixistes) quan assassinaven rojos (republicans) no els enterraven en cementiris, sinó en qualsevol lloc, com als gossos.
Ara bé, si aquest comitè de l'ONU em permetés la gosadia de ficar cullerada en un afer tan penós (per miserable), m'agradaria recordar als membres que el componen que potser s'hauria d'afegir a aquests 130.000 desapareguts (que encara ara no se sap on els van enterrar, després d'assassinar-los covardament, els falangistes, franquistes i feixistes en general) els milers de republicans (homes, dones, criatures i gent gran) que un cop acabada la Guerra Civil van morir literalment de gana i de misèria pel sol fet d'haver defensat la legalitat republicana. Parlo de famílies senceres. D'homes que com que estaven fitxats per la policia feixista com a rojos o com a fills de rojos no podien accedir a una feina ben pagada, només a les pitjors i amb sous de misèria. L'assassinat de 130.000 ciutadans és una monstruositat; però matar de gana, de fred i de misèria la meitat o més de la població d'un país potser encara és pitjor, perquè se'ls fa patir fins al darrer alè de vida.
Aquest comitè de l'ONU a més també ens parla de jutjar i de condemnar els autors d'aquests crims. Sí, estaria molt bé, i ja seria prou hora; però hi ha un petit inconvenient a l'hora d'endegar aquesta tasca, i és que si ara ja fa 38 anys que el principal culpable d'aquestes atrocitats va morir al llit (sense comparèixer mai davant de cap tribunal), el cas és que han passat 74 anys des de la derrota de la legalitat republicana i de la victòria del feixisme espanyol. Per tant, cada dia queden menys responsables en vida. De tota manera, crec que a l'hora d'obtenir informació de primera mà se li podria preguntar al sogre de l'actual ministre de Justícia espanyol, perquè el pare de la seva esposa va ser ministre de Franco i alguna cosa en deu saber.
En aquest sentit, també es podria preguntar pels responsables directes d'aquestes atrocitats a la pròpia Fundació Franco, perquè estic segur que deu guardar encara molta documentació compromesa. També, per cert, es podria consultar els mal anomenats "papers de Salamanca", perquè estic convençut que molts dels 130.000 desapareguts apareixen en aquests papers. De fet, els militars i la policia feixista van emprar aquesta documentació per a dur a terme una política d'extermini deliberada i calculada de rojos i de separatistes catalans. Per cert, a l'hora també de cercar informació i noms i cognoms de possibles botxins de la desaparició de 130.000 persones (la majoria, no ho oblidem, població civil) hi ha els famosos NO-DO dels primers anys de la postguerra. En aquelles imatges en blanc i negre el més segur és que hi devien aparèixer molts assassins i responsables directes d'aquesta desaparició en massa.
Ara bé, no cal anar tan lluny en el temps perquè els honorables membres d'aquest comitè de l'ONU tinguin molta informació sobre aquestes desaparicions, perquè a diferència del que passava en les famílies republicanes (les dels rojos), en les quals no es parlava mai del que havia passat ni de política (precisament per protegir els fills, la mainada), en les famílies feixistes i franquistes sí que se'n parlava obertament. Per tant, partits polítics encara legals a Espanya, com ara Falange Espanyola o Falange Auténtica, i un llarg etcètera de formacions feixistes extraparlamentàries (que no han estat mai declarades il·legals) podrien aportar molta informació i fins i tot, potser, documentació referent a aquestes atrocitats.
De tota manera, i ja per acabar, aquest comitè de l'ONU hauria d'entendre que, almenys pel que fa a una gran majoria de catalans, aquesta iniciativa seva arriba 38 anys massa tard. I a més sabem que els pocs culpables que encara queden en vida no seran condemnats. De fet, s'hauria de condemnar l'Estat espanyol i totes les seves institucions des de 1939 fins 1975 i això és impossible. Per tant, l'únic que pot fer Catalunya per deslliurar-se d'una Espanya que encara té 130.000 desapareguts és separar-nos-en al més aviat possible.
