En les dues darreres setmanes posàrem l'atenció en dues cases senyorials del carrer de Ciutadans. Avui recordarem una casa de menestrals situada al carrer de les Ballesteries. Es tracta de l'edifici on visqué i treballà l'impressor Josep Bro, en la segona meitat del segle XVIII. En aquell carrer han funcionat moltes de les impremtes que al llarg del temps han estat actives en la nostra ciutat, especialment en els segles XVIII, XIX, i part del XX, fins a temps ben propers. En el segle XVIII estaven en actiu a la ciutat quatre tallers d'estampació. Dos eren de titularitat de la família Bro i els altres dos de la família Oliva. Els dos tallers Bro estaven ubicats a les Ballesteries, un dels Oliva també a les Ballesteries i l'altre a la plaça de les Cols. Als impressors Oliva i Bro la ciutat els ha dedicat sengles carrers, situats en la barriada del Güell. En el segle XIX inicià la seva activitat en el mateix carrer de les Ballesteries, la impremta Franquet, com també la impremta Carreras i la impremta Masó, que va ser la que hi romangué més temps, desenvolupant allí la seva activitat fins que deixà d'existir, mentre que les altres dues que hem esmentat tingueren diferents emplaçaments.
La casa de Josep Bro era la primera del carrer, els darreres de la qual afrontaven amb la muralla de l'inici del carrer de la Força i amb la presó. Fins mitjan segle XIX la presó estigué instal·lada en la torre que fins el segle XIV havia flanquejat l'entrada meridional de la ciutat fortificada. Presó que la veu popular coneixia com la torre del senyor Lluís, pel nom del carceller que en els seus darrers temps en tenia cura. En traslladar-se la presó a una part de l'edifici que havia estat Col·legi de Jesuïtes, la torre i la muralla deixaren pas a la que és ara plaça del Correu Vell.
A la façana de la casa Bro ja en el segle XVIII hi havia la fornícula amb la imatge de Santa Anna, que és la patrona del carrer. Fornícula que encara avui existeix. La família Bro tenia cura del manteniment i ornamentació de la capelleta. Josep Bro enviudà sent encara jove, i va contraure segones núpcies. En cap dels dos matrimonis tingué fills. Tot i ser una família tan reduïda, només dues persones ocupaven tota la casa. S'hi compaginava habitacle, impremta i llibreria. En aquell temps era freqüent que en un mateix local s'imprimissin llibres i se'n venguessin. I que la venda fos no només de la producció pròpia sí que també la procedent d'altres tallers. Més modernament quan l'activitat d'impremta i llibreria eren exercides pel mateix titular ja no fou al mateix emplaçament sinó en locals diferents. Aquest era el cas dels darrers temps de la casa Franquet, que tenien la llibreria a l'Argenteria i la impremta a la Força. I de la casa Dalmau Carles, Pla, amb llibreria a la Rambla i impremta i editorial al carrer Maragall. Actualment l'art d'imprimir ha canviat notòriament i ja no trobem aquesta coincidència de producció i venda. També era normal que l'activitat fos familiar, és dir, que la muller compartís la feina amb el marit, i que si hi havia fills, ja de molt jovenets ajudessin en la feina. En aquest cas, mentre l'home treballava al taller d'imprimir, la dona despatxava a la botiga, al mateix temps que estava al cas de com anava bullint l'olla a la cuina.
Quan morí Josep Bro, l'any 1794, la seva segona esposa va quedar propietària dels seus béns i, en prendre'n possessió, els va inventariar, davant notari. L'acta notarial ens permet conèixer detalladament l'estructura i el contingut d'aquella casa.
En la planta baixa d'aquest edifici de les Ballesteries hi havia la botiga de venda de llibres, el taller d'imprimir i el menjador i la cuina. Aquesta barreja d'habitacle, taller i despatx facilitava la compaginació de la vida laboral amb la familiar. No hi havia horaris. Es treballava sempre que convingués sense mirar el rellotge. Es despatxava mentre es presentessin clients, encara que s'estigués dinant. A la botiga s'hi venien les produccions del propi taller i altres llibres, impresos en tallers de la ciutat o de fora. Josep Bro tingué l'exclusiva de vendre a Girona les edicions de la Universitat de Cervera. Mitjançant un conveni amb aquella universitat es fixava el preu de venda i el percentatge que corresponia al llibreter. A més de llibres s'estampaven i es venien llibretes, auques, làmines de sants, goigs...
De llibres i papers impresos o per imprimir se'n trobaven a totes les estances de la casa. El mobiliari del menjador era molt senzill. Una taula de fusta de baixa qualitat i quatre cadires de balca. Però no hi faltava un armari ple de llibres. La vaixella de pisa basta, de la que sortia dels tallers de terrisser que funcionaven al carrer de Canaders, del barri de l'Hospital. En canvi posseïen un gran nombre de culleres, algunes de plata. La cuina tenia tot el parament necessari que no era pas molt exigent, ja que el nombre d'usuaris era molt limitat. La cuina era l'únic lloc de la casa on no hi havia llibres ni papers.
Al primer pis hi havia el dormitori matrimonial, en el qual a més del llit hi havia una calaixera i un armari, mobles on es guardava la roba de la casa i el vestuari. Els llençols hi eren en bon nombre, i no hi mancaven alguns de l'anomenat drap de casa, que era el lli bast: tenien un pes considerable, però el seu tacte era molt apropiat per fer-los acollidors en les caloroses nits estiuenques. Vànoves de diverses categories, més modestes les d'ús diari, de més qualitat i blanques les que s'utilitzaven quan algú estava malalt i havien de rebre la visita del metge. I una més sumptuosa que era la que es col·locava al balcó quan havia de passar pel carrer una processó, especialment en la diada de Corpus. El vestuari no era luxós, però sí de bona qualitat i especialment que a l'hivern resguardés bé del fred.
En altres habitacions del primer pis que ordinàriament no era necessari servissin de dormitori, s'hi trobaven armaris plens de llibres. El segon pis servia més de magatzem que d'habitacle. S'hi comptaven tres grans armaris plens de llibres. Els llibres de producció del propi taller no estaven tots relligats, treball que s'anava realitzat per partides al ritme de la seva posada en venda. També en el segon pis s'hi guardaven dos armaris que s'utilitzaven els dies de les Fires en què es muntava una parada a la plaça de les Cols.
La casa de l'impressor Josep Bro no era luxosa; però sí que estava suficientment moblada i ben assortida per viure-hi decorosament i per treballar-hi tal com requeria la professió del seu titular. Dintre el seu estatus es podia considerar una família benestant atesa la seva condició artesanal i comercial. Però és que Josep Bro era un home molt actiu i a més de la seva dedicació professional, tenia altres activitats i també disposava d'algunes propietats mobiliàries.
