Des de l'any 2011 insisteixo a explicar que la crisi econòmica espanyola es resoldrà gràcies al sector exterior, exportant més que no pas important i venent serveis com el turisme. Ara estem comprovant que és una tasca possible: ho sabem fer. Però no n'hi ha prou de fer-ho, cal persistència en el moviment per poder acumular els 300.000 milions d'euros que vam comprar de més durant els anys de la borratxera. Per fer-ho cal anar resolent els desequilibris de l'economia espanyola, continuar fent-la més competitiva, creant nou teixit empresarial, aprimant més el sector públic mantenint sanitat i ensenyament, desfent privilegis de lobbys, liberalitzant més sectors protegits...

Un dels sectors on cal una reforma -de fet, el que cal és una revolució a fons- és l'energètic. La compra de combustibles fòssils a l'exterior d'Espanya representa el 4,6% del PIB respecte al 2,3% de França. Això significa que per ser competitius hem d'abaixar els nostres costos energètics un 2,3% més que no pas els francesos, un repte que només es pot aconseguir amb ?menys salaris i treballant més que no pas ells. Això que explico és tan transcendental per a l'economia que us pot semblar estrany no haver-ho escoltat per part del govern ni per l'opinió econòmica, però la capacitat d'anàlisi de les elits polítiques del nostre país és preocupantment baix.

Quina seria una bona política energètica que permetés abaixar la compra de prop de 50.000 milions d'euros anuals a l'exterior? Primer, caldria fomentar polítiques d'estalvi impulsant el transport públic, ajudant a renovar el parc automobilístic amb cotxes i camions de menys consum i impulsant les inversions en el ?terreny de l'arquitectura eficient i donant suport a les iniciatives d'aprofitament d'energies residuals com la cogeneració. En segon lloc, caldria electrificar la societat, promovent el cotxe elèctric, l'automatització de la societat ("smart cities") i la geotèrmia. També s'haurien de desenvolupar les energies renovables com la solar tèrmica, la fotovoltaica i l'eòlica.

Aquest camí ja s'havia començat a fer en els dos mandats de Zapatero, però una mala introducció de l'energia fotovoltaica va comportar un sobrecost pel sistema elèctric. La penetració eòlica va anar tal i com s'havia previst en els plans d'energia, fet que va ser obviat per les companyies elèctriques que van continuar invertint en centrals de gas amb cicle combinat. A la fi aquestes centrals no poden funcionar per excés de generació elèctrica, culpant d'això a les renovables.

El govern Rajoy va entrar amb la missió d'afavorir el lobby de les companyies elèctriques, frenant la penetració eòlica i fotovoltaica, obeint al peu de la lletra les instruccions de la FAES. L'excusa era acabar amb el dèficit tarifari permanent. Aquest dèficit és el resultat entre el preu que es cobra al consumidor i el preu real de la llotja diària on es fixen els preus elèctrics. En aquesta llotja hi ha empreses que ofereixen la producció elèctrica nuclear, hidràulica, de carbó o de gas i van posant preu fins que el comprador comercial iguala l'oferta; una igualació que es fa sovint amb l'energia de gas de manera que, a la pràctica, el preu elèctric està indexat al preu internacional del gas i al dòlar. A partir d'aquí l'energia nuclear i la hidràulica, amb costos de 35 i 20 €/MWh respectivament, gaudeixen del fet que els costos elèctrics del gas es troben pels voltants de 55 €/MWh, fet que els hi proporciona uns beneficis extra de prop de 4.000 milions a l'any.

El govern, en lloc d'actuar regulant l'energia nuclear i hidràulica del sistema de generació de preus, ha preferit posar un impost elèctric, treure primes a renovables retrospectivament i frenar en sec la penetració fotovoltaica prohibint a la gent posar-la a casa seva per estalviar, si continuava connectat a la xarxa. Espectacular! Ha prohibit l'estalvi energètic, convertint-se en la riota dels fòrums internacionals. Quan va presentar les mesures va dir que a final d'any el dèficit seria zero. Avui hem sabut que el dèficit acumulat a finals de setembre és de 4.632 milions d'euros, és a dir, no només no ha baixat sinó que està pujant.

El govern no aplica cap ideari de política energètica a excepció de liquidar les energies renovables: ha abandonat el pla energètic anterior i no n'ha elaborat cap de nou, portant així el país cap a la ruïna. Al cap de quinze dies de ser al govern jo ja vaig demanar la dimissió del ministre, però ara, a la vista de tot el que va venint, caldrà ser molt més contundent. S'haurà de fomentar la insubmissió en la prohibició fotovoltaica, s'haurà d'exigir que la moratòria de les centrals de cicle combinat de gas la paguin les empreses elèctriques, les úniques responsables de la sobreproducció. S'haurà d'atacar directament les companyies elèctriques Endesa, Iberdrola i Gas Natural, deixant de comprar-les-hi electricitat i fent-ho a les petites comercialitzadores que surten com bolets. Finalment, els partits polítics de l'oposició haurien de dir amb claredat que quan governin desfaran tot el que està manegant de forma indecent el govern del PP, que suprimiran l'energia nuclear i hidràulica de la generació diària de preus, passant el càrrec de la moratòria de centrals de gas a les elèctriques i fomentant la generació fotovoltaica en autoconsum. Tot això hauria d'estar inclòs en un pla d'energia urgent que faciliti disminuir la dependència energètica de l'exterior que té l'economia espanyola. Ja n'hi ha prou que quatre oligopolis impedeixin a les empreses poder ser competitives i que aquestes hagin de carregar a les seves espatlles amb els beneficis de l'oligopoli.