El desè aniversari de la seva mort ha esdevingut una ocasió propícia per tornar-lo a llegir, per dedicar-li homenatges i simposis, per batejar amb el seu nom espais urbans,... Martí i Pol és un dels poetes més estimats de la nostra literatura, perquè som molts els qui hi hem trobat versos que ens commouen i que ens conviden a la vida i al compromís. Martí i Pol ha estat i és un referent de sensibilitat, de dignitat i de coratge. Amb els seus versos diverses generacions han expressat l'amor i la desolació. I força joves van trobar-hi un fonament des d'on concebre la seva pròpia trajectòria d'escriptors. I si m'hi refereixo, no ho faig des de la distància d'un mer exercici intel.lectual, sinó des de la generosa proximitat que sempre em va oferir i des de la consciència del molt que en vaig aprendre. Vam compartir dies memorables a Roda de Ter, a Manlleu, a París o al Palau de la Generalitat, quan se li va concedir la Medalla d'Or. L'esfereïment que ens produeix la seva absència troba un consol perdurable en els seus llibres o en les interpretacions musicals que ens n'ofereixen diversos cantants, començant per les obres mestres que van crear conjuntament amb Lluís Llach.
En el context d'aquest desè aniversari, Edicions 62 publica el volum Veu incessant, un inèdit redescobert i acuradament editat per Roger Canadell i Montse Caralt. Es tracta d'un text de 1954, immediatament posterior al Paraules al vent que havia guanyat el Premi Óssa Menor de 1953. Miquel Martí i Pol va presentar Veu incessant al Concurs de Poesia de Cantonigròs de 1955, que va guanyar Marià Villangómez amb els seus magnífics Sonets de Balançat. Veu incessant, però, hi va obtenir un accèssit i l'editor Josep Pedreira es va comprometre a publicar-lo. I tanmateix l'edició prevista es va anar endarrerint fins a quedar definitivament arraconada. Encara que Miquel Martí i Pol va anar incorporant alguns dels poemes que en formaven part en reculls posteriors, no havíem pogut fins ara gaudir d'una edició íntegra que ens permetés d'entendre'n el sentit profund, el lloc que ocupa en el conjunt de la seva poesia. Hi resulta singularment rellevant el pes que hi té la reflexió espiritual que Miquel Martí i Pol hi planteja des del primer vers: "Ara us preguem, Senyor Déu, pel silenci", i que inclou una meditació i una experiència crítica de la dimensió religiosa, que constatem en fragments com "Hem perdut/ la intimitat del teu primer desordre/ i ara ets tan lluny, tan afectadament/ reposat i digníssim, que hem arribat a creure't/ un record més, llunyà i desdibuixat". A les pàgines de Veu incessant reconeixem arreu el poeta vital, fecund, colpidor que admirem: "Del silenci a la llum hi ha una sola frontera". Escau recordar, en fi, el que Salvador Espriu va escriure de Martí i Pol l'any 1978: "Com m'acompanya i que bé que em sembla entendre aquesta poesia!"
