Fins al dia 11 de maig, la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí presenta en els seus locals d'aquella localitat una molt completa i il·lustrativa exposició de fotografies que Valentí Fargnoli obtingué en les primeres dècades del passat segle XX. No es pot pas dir que l'obra de Fargnoli exposada sigui la seva producció exhaustiva; però sí que és molt completa i significativa. Aquell home senzill i sense pretensions que podíem veure muntat en una bicicleta i carregat amb la pesada màquina amb el corresponent trípode, ens va deixar un testimoni gràfic de les comarques gironines que té un valor històric incalculable. L'exposició està molt ben estructurada, repartida en diverses sales. I a més de les fotografies es passa un CD que permet contemplar còmodament tot el contingut de l'exposició. L'amabilitat i afabilitat del personal que acull els visitants fa encara més agradable la visita.

L'obra de Fargnoli té una perfecció tècnica considerable. I alhora un gran valor històric i sentimental. S'hi reflecteix la realitat de les nostres comarques en uns anys en què tot era molt diferent al que és en l'actualitat. Els canvis que en tots els aspectes s'han produït en els darrers temps marquen unes grans diferències amb el que era la vida en la primera meitat de la passada centúria. Monuments que han estat enderrocats o que han estat transformats o restaurats. Paratges que han canviat sensiblement el seu aspecte. Formes de vida que s'han transformat. Vestuari que es diferencia radicalment del que ara s'usa.

Impressiona comprovar com el fotògraf recorregué tot el nostre entorn comarcal per captar-ne la realitat. Des de l'alta muntanya fins a la Costa Brava. Fargnoli, amb la seva càmera, captà tota la realitat d'aquells anys en què treballà. Coses importants, com també detalls que podien semblar insignificants. Monuments cabdals. Modestes esglesioles rurals. Santuaris i ermites. Imponents casals i casones i barraques. Carrers i places de ciutats i pobles, i aspectes del medi rural. Paratges solitaris i amb escasses o nul·les edificacions que s'han convertit en petits o grans emporis. Poblacions com Begur, Tossa, Platja d'Aro, Llafranc... que no s'assemblaven en res al que són ara. S'Agaró, quan s'estava configurant la que seria la més emblemàtica urbanització de la Costa Brava.

S'hi pot contemplar el treball del camp, quan aquest es basava en la suor i el patiment del pobre pagès. Amb l'única ajuda del cavall, el mul, l'ase o la junta de bous que parsimoniosament anava fent la seva feina. Aquella pagesia que no tenia al seu abast el tractor ni tota la sofisticada maquinària que ara suavitza notòriament l'esforç humà. Hi apareix la collita manual de les olives, la sega amb la dalla accionada a mà, l'elaboració del carbó, la pelada dels suros... El quefer dels homes de mar, ja en plena navegació, o arreglant les xarxes a la platja. El feixuc treball de les dones que rentaven la roba a les ribes dels rius o a la platja, i l'estenien a secar en improvisats estenedors. El treball pacient dels artesans per confeccionar una a una les peces que ara la maquinària enllesteix ràpidament a dotzenes o a centenars.

Fargnoli captà també les celebracions tradicionals. Processons, aplecs, excursions, festes de pobles o de barriades o carrers. Les disfresses del Carnaval. Els balls tradicionals. Les ballades de sardanes. Festes familiars. Res de la realitat del seu temps escapava al poder d'observació i a la tècnica fotogràfica d'aquest gran artista.

La nostra ciutat hi és àmpliament representada en aquesta exposició. Podem contemplar aspectes d'una Girona ben diferent a la que és ara una ciutat moderna de considerables dimensions amb una població de prop de cent mil habitants. La que ens presenta el fotògraf és encara la ciutat que tot just surt del recinte murallat en el qual estigué reclosa durant segles. Pogué captar encara les muralles que encerclaven el casc urbà. Les de la que ara és Gran Via, vistes des de la Ronda del Doctor Robert. Les del Pes de la Palla, que discorrien ran la riba dreta de l'Onyar. I el mateix indret, ja alliberat dels murs defensius i convertir en la Rambla Verdaguer. El mercat de bestiar boví i cavallar en l'areny de l'Onyar. El baluard de Sant Francesc de Paula, en l'interior del qual s'hi observa l'existència del Parc d'Artilleria. La plaça de Sant Pere dins el clos murat, en el qual s'obria la porta de França que permetia sortir de la ciutat i accedir al barri de Pedret. La Muntanya de Montjuïc quan no hi havia cap més edificació que el castell en estat ruïnós. I en la vessant meridional s'hi estava construint un modern edifici escolar que entraria en servei l'any 1933, i encara ara està en actiu, després d'haver experimentat ampliacions i reformes, i quan aquella muntanya ha passat de ser un erm a convertir-se en una moderna i ben poblada urbanització.

Fargnoli pogué fotografiar el retaule de l'altar major de la basílica de Sant Feliu, quan encara tenia tots els elements que en formaven part. L'antic cor de la Catedral, amb l'orgue que mostrava tots els seus tubs sense ser encaixonats. El desaparegut monestir de les Bernardes, abans que fos enderrocat per esponjar aquella comprimida i densa zona urbana. També captà el campanar del Mercadal, l'any 1925, en plenes obres de construcció. Dalt la bastida els operaris, amb el mestre d'obres Xargay, pare de la que seria notable artista Emilia Xargay, que nasqué l'any 1927, el mateix any en què quedà enllestida l'obra d'aquell campanar. Campanar que no tingué ni deu anys de durada, ja que l'any 1936 fou enderrocat. La Creu de terme, quan el que és ara el carrer de la Creu era un paratge de caràcter rural, amb la masia de Can Canet i unes modestes edificacions de planta baixa, habitades per hortolans i ferroviaris. La sèquia amb l'aigua que discorre a cel obert. La Ronda Ferran Puig vista des de La Rodona, sense edificacions que s'interfereixin. La Plaça de Correus amb el monument versallesc de La Copa. La Devesa quan encara era el parc urbà freqüentat pels gironins els dies festius de l'estiu. Diverses vistes de la Rambla que tant es podia presentar com a mercat d'abastaments, com elegant passeig ciutadà. Tots els carrers i places de la ciutat apareixen tranquils, lliures de cotxes. Per la Gran Via s'hi veuen dues tartanes , i altres vehicles d'aquest tipus apareixen aparcats a la plaça del Mercadal.

En una vista general presa des de Les Pedreres apareix el barri del Mercadal limitat per la Ronda Ferran Puig i més enllà d'una zona sense edificacions destaca la plaça de Toros.

Fargnoli fotografia Girona des de tots els punts de vista. Des de Les Pedreres, des del Campanar de la Catedral, des de Montjuïc, des del campanar del Mercadal...

Totes les fotografies estan documentades detallant el lloc o l'escena que s'hi representa i la data d'obtenció.

Visitar aquesta exposició de l'obra de Fargnoli és com fer un recorregut per la ciutat i les comarques gironines, en la primera meitat del segle XX.