La hiperactivitat del dibuixant Jaume Capdevila, Kap, acabarà sent algun dia el motiu d'alguna tesi doctoral. Com que col·laborar amb mitjans d'aquí i de l'estranger li deixa hores lliures, ell les aprofita per muntar exposicions dedicades a l'humor, investigar l'obra d'altres ninotaires o dirigir revistes especialitzades en cultura popular. Tot això ens fa pensar que la clonació humana és una realitat des de fa anys, per molt que els governs i els científics ho desmenteixin.

Al marge de l'obra dibuixada, Capdevila ha anat bastint, des de l'any 2006, una bibliografia solvent d'assajos sobre l'humor gràfic català, on combina l'exigència de l'historiador, la tafaneria del periodista i el bon ull de l'expert artístic. Aquests treballs, si fa no fa, prossegueixen la feina duta a terme per Lluís Solà i Dachs i Josep Maria Cadena, dos pioners en la recuperació dels dibuixants i les capçaleres d'humor anteriors al 1939.

Enguany es commemora, si voleu fer servir aquest verb, el 75è aniversari de la desaparició de L'Esquella de la Torratxa. Durant sis dècades d'existència, aquest setmanari va dringar oferint acudits de Juan Gris, Opisso, Pere Calders, Apel·les Mestres, Escobar o Tísner. Per refrescar-nos la memòria, Capdevila ha coordinat un volum magnífic, atapeït de ninots i textos, que dóna fe de la importància d'aquest setmanari emprenyador i progressista.

La lectura del llibre, que acaba de publicar Efadós, s'ha de complementar amb la visita a l'arxiu digital Arca. En aquest portal hi trobareu tots els exemplars de L'Esquella que us hagin cridat l'atenció.