Cartes

Eloy Hernandez Busto. girona.

Últimament ha saltat a la premsa la possible creació del "Rock Center Girona", un temple dedicat a la música i la cultura. S'apunta que aniria acompanyat d'una forta inversió privada per atreure turisme de qualitat, alhora que es crea un centre amb art, història, música en viu i estudis de gravació: un equipament cultural "total". Si a això hi sumem que les peces que s'exhibiran en exposició provindran de la col·lecció Jordi Tardà -potser la millor d'Europa en el que fa referència al rock- s'esvaeixen els pocs dubtes que es poguessin tenir sobre apostar per aquest projecte o no. Necessitem aquest tipus d'equipaments per raons culturals, econòmiques i per conservar a prop una gran col·lecció.

Resposta a mossèn Jaume Reixach

Pau Esparch. Girona.

Després de llegir la seva carta, voldria fer uns aclariments sobre la missa de diumenge passat. Primer de tot, deixar palès que mentre vostè estava a l'altar, va anunciar als feligresos que haurà de declarar, com a testimoni, el proper mes de maig pel crim que va succeir a principis de desembre al seu domicili. Abans d'això, havia destacat el suport que va rebre del bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, qui, segons va dir, l'havia animat a continuar endavant. Llavors, fora de l'ermita de Sant Martí de Riells del Montseny i una vegada finalitzada la missa, vaig man?tenir una conversa amb vostè -envoltats d'un grup de feligresos- en què va valorar la posició dels darrers dos mesos del Bisbat de Girona. Així, l'article de dilluns va reflectir aquestes opinions, sense pretensió de prescin?dir del trans?curs de la cerimònia, com es va retratar també en el text publicat.

Drets adquirits

de ciutadania

Joan Boronat Lecha. blanes.

La Unió Europea es basa en l'Es?tat de Dret. Les accions que emprèn es basen en tractats, com el que especifica que l'admissió d'un nou estat requereix el consens de tots els membres. Per això ens amenacen especulant que Catalunya quedaria fora de la UE, tot i que no hi ha precedents d'un estat membre escindit en dos, ni precedents que vinculin l'escissió d'un territori d'un estat membre amb la pèrdua de la ciutadania adquirida abans de l'escissió.

La Unió Europea està formada per uns ciutadans, amb drets i deures adquirits per mediació d'un estat membre. En el cas, poc proba?ble, que Catalunya quedés fora de la UE, però no existís cap tractat que impliqués la pèrdua de la nostra condició de ciutadans, ens quedaríem orfes de l'estat transmissor, però dins de la Unió. Demés, seria de justícia que el Parlament Europeu acordés, en última instància, i no necessàriament per unanimitat de tots els seus membres, que, els catalans no perdéssim aquesta ciutadania. Si fos així, conservaríem deures i drets de participació política; deure de contribuir amb els nostres impostos; i dret que part d'aquests impostos retornessin en forma d'inversions en infrastructures, serveis socials, i ajuts a col·lectius, com per exemple, als pagesos. La pregunta d'en Sala i Martín a Durao Barroso a Davos l'hauríem de fer, o el Poble, o les institucions catalanes, però de manera oficial i dirigida al Parlament Europeu. Si no hi ha cap tractat constituït que comporti la rescissió del dret a seguir pertanyent a la Unió Europea als ciutadans d'un territori que s'escindeixi d'un estat membre, no hi ha excusa per amagar-ho, necessitem i volem saber-ho ja. Segons quina sigui la resposta, el nombre de catalans a favor de la declaració unilateral d'independència augmentaria considerablement.

Girona i Perpinyà

joan ramon soler. figueres.

Perpinyà és la capital econòmica, artística i cultural del Rosselló. Aquesta és una ciutat molt dinàmica, amb evidents arrels històriques catalanes i una clara voluntat de projecció europea. I, per als gironins, a tot això s'hi afegeix el fet de tenir-la ben a la vora.

En un món interconnectat com el d'avui seria molt convenient que els nostres polítics i intel·lectuals s'adonessin de les magnífiques possibilitats de col·laboració que aquest fet ens ofereix. Perpinyà té universitat, bones comunicacions i un comerç molt actiu, però a més pot ser la nostra porta d'accés a tota la francofonia internacional i alhora un gran aparador per donar-nos a conèixer a tot arreu. Caldria aprofitar al màxim aquesta circumstància per progressar en diferents camps d'acció i beneficiar-nos mútuament dels intercanvis que això pot generar en el futur. Pel bé del país, resultaria molt bo que la comencéssim a posar en pràctica de manera seriosa.

Enquestes "no representatives"?

Francesc Gombau. girona.

La setmana passada, el Govern català va publicar una sorprenent enquesta amb el titular que un 63% de catalans estaven a favor de la secessió de Catalunya en determinats supòsits. Per curiositat vaig entrar a la fitxa tècnica del sondeig. I el primer que vaig trobar és que el 63% s'havia obtingut de només 200 persones. Un nombre bastant ridícul i estadísticament insuficient. Però el més sorprenent és que l'escassa mostra a més no era representativa de la població catalana, sinó que estava desviada i la mateixa fitxa ho admetia. Quin sentit té fer una enquesta que no és "representativa" de la població? Per què es dóna a so de bombo i platerets un titular del 63% d'independentistes quan se sap que manca de tota validesa estadística?

Crec que els ciutadans ens mereixem una mínima honestedat de qui ens governa i que nos ens intentin manipular amb sondejos "no representatius".