Tant de temps esperant-lo i ara resulta que el TAV de Girona a París té molt de tren i poc d'alta velocitat malgrat que ambdues companyies, Renfe i SNCF, el venen com a tal. La veritat és que es tracta d'un servei que al seu pas per les comarques gironines va a velocitat però no a alta i que quan creua la frontera i deixa enrere Perpinyà es converteix gairebé en un mercaderies fins que tres hores després arriba a Nimes, on comença a accelerar, per trigar tres hores més fins a París.

Ara que es comença a promocionar aquesta línia, que pels gironins és la que de veritat tindria sentit, perquè ens obre la porta a Europa, resulta que es tracta d'un simple tren amb aspecte d'AVE però amb cor de rodalies, encara que el preu sigui de Tren d'Alta Velocitat. Tan gran és el desequilibri entre la xarxa francesa i l'espanyola que fins i tot sembla que es tracti de trens de diferents galàxies i en aquest cas, cal dir que la xarxa d'aquí va molt més endavant que la d'allà, malgrat que la nostra sigui fruit d'una planificació desastrosa i d'un malbaratament de recursos únic al món.

Potser és que ens han malacostumat però, en qualsevol cas, el que sí han fet és enganyar-nos, perquè no sembla que els francesos tinguin cap intenció de connectar realment amb Espanya a alta velocitat, com a mínim fins passat el 2020. Per tant, resulta sorprenent que tots plegats ens creguem que avui ja estem enllaçats amb alta velocitat, quan aquest enllaç no va més enllà de Perpinyà i que ens cobrin per un servei que ara com ara només existeix en el discurs d'algun polític que tenia pressa per inaugurar una línia disfressada de modernitat però que segueix essent exactament igual que la que hi havia cinquanta anys enrere.

A hores d'ara, si algú te oportunitat de provar-ho, s'adonarà que ni TAV ni res, que a París s'hi segueix anant a poc a poc.